Pobresa i exclusi - PowerPoint PPT Presentation

About This Presentation
Title:

Pobresa i exclusi

Description:

pobresa i exclusi social a europa. la dimensi subjectiva de la pobresa i l exclusi social a la ue la pobresa monet ria a la ue pobresa i exclusi social a ... – PowerPoint PPT presentation

Number of Views:36
Avg rating:3.0/5.0
Slides: 53
Provided by: JuanM69
Category:

less

Transcript and Presenter's Notes

Title: Pobresa i exclusi


1
Pobresa i exclusió social a Europa.
  • LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA DE LA POBRESA I LEXCLUSIÓ
    SOCIAL A LA UE
  • LA POBRESA MONETÀRIA A LA UE
  • POBRESA I EXCLUSIÓ SOCIAL A CATALUÑA
  • Dimensió estàtica
  • Estudi longitudinal, qui entra, qui surt.
  • I LA CRISI?

2
LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA DE LA POBRESA I LEXCLUSIÓ
SOCIAL A LA UE
  • EUROSTAT.
  • Eurobaròmetre 279.

3
Percepció La pobresa és heretada o adquirida?
Fuente Eurostat, eurobaròmetre març de 2007.
4
PercepcióQuina és la causa que hi hagi pobresa a
la UE?
Fuente Eurostat, eurobaròmetre març de 2007.
5
Percepcióde pobresa segons ideologia política.
Fuente Eurostat, eurobaròmetre març de 2007.
6
Percepcióprincipals causes de pobresa a la
UE(diferents factors)

Fuente Eurostat, eurobaròmetre març de 2007.
7
Percepció de pobresa o exclusió al municipi de
residència a la UE 2007

Fuente Eurostat, eurobaròmetre març de 2007.
8
LA POBRESA MONETÀRIA A LA UE Lesforç
econòmicS80/20EL 60 de la renda
medianaPobresa després de les transferències
socialsRisc de pobresaLa despesa social
  • EUROSTAT.
  • Panel Desigualtats Socials de Catalunya

9
Esforç econòmic individual als països de la UE
Escala 1-10
Fuente Eurostat, març de 2007. LEsforç
econòmic és una mitjana subjectiva construïda a
partir de la sensació de pobresa i diverses
dificultats econòmiques, per a ser comparades
entre països.
10
Població que expressa tenir dificultats
financeres que li suposen un gran esforç.

Fuente Eurostat, eurobaròmetre març de 2007.
11
Diferències entre les rendes més altes i les més
baixesa la UE lany 2007 segons líndex s80/20
  • S80/20 és un indicador que compara el nivell
    d'ingressos equivalents a les llars amb més renda
    respecte de les que tenen menys renda. ( dues
    dècilles superiors versus dues dècilles
    inferiors)
  • En el cas dEspanya les llars amb més riques
    disposen de 5,3 vegades els ingressos de les
    llars més pobres al 2007.

Font Inequalities of income distribution.(data
2007) Eurostat 2009
12
Diferències entre les rendes més altes i les més
baixes la UE lany 2007 (índex S80/20)
5,5
5,5
5,3
4,38
6,5
5,3
6
5,5
Font Inequalities of income distribution.(data
2007) Eurostat 2009 Catalunya Panel
Desigualtats Socials 2004, Fundació Jaume Bofill.
13
Percentatge de població en risc de pobresa(60
per sota de la renda mediana) 2007

Grècia, Portugal, Espanya, Irlanda, Polònia i
Lituània els més pobres. Segons lINE el
percentatge per aquest any va ser de 19,9
Fuente Eurostat, març de 2007.
14
Pobresa a Europa després de les transferències
socials 2007
Font Inequalities of income distribution.(data
2007) Eurostat 2009 Catalunya Panel
Desigualtats Socials 2004, Fundació Jaume Bofill.
15
Risc de pobresa a Espanya i la UE després
daplicar els ajuts socials.Evolució 1996-2007

Font Eurostat, març de 2009
16
Risc de pobresa a Espanya i la UE després
daplicar els ajuts socials, segons gènere.
Evolució 1996-2007

Font Eurostat, març de 2009
17
Percentatge de despesa del PIB en protecció
social a la UE any 2006
UE 25 27,0
20,9
Font Eurostat març 2009 (data 2006).
18
Total de despesa social per habitant a la UEany
2006
UE 25 6.057,40
3.828,90
Font Eurostat març 2009 (data 2006).
19
La despesa social pública per camps I
Font Eurostat març 2009 (data 2006).
20
La despesa social pública per camps II
Font Eurostat març 2009 (data 2006).
21
Percentatge de la despesa social en despeses
administratives (estructura personal, prestació
servei...) a la UE2006
UE 25 3,1
2,2
Font Eurostat març 2009 (data 2006).
22
POBRESA I EXCLUSIÓ SOCIAL A CATALUNYADimensió
estàticaLa privació a CatalunyaEstudi
longitudinal, qui entra, qui surt.
  • Panel de desigualtats socials de Catalunya
    2002-2003-2004 FJB. http//www.obdesigualtats.cat
    /
  • INE

23
EL Llindar de la pobresa a Catalunya 2002.
  llindar  50 60  70 
Llindar de pobresa econòmica 4.838,10 5.805,80 6.773,4
de pobres 11,3 18,6 27,1
Intensitat 2,0 4,2 6,9
Severitat 0,5 1,3 2,4
població pobre 721.500 1.181.700 1.720.700
Font Panel de Desigualtats Socials a Catalunya
2002. FJB.
24
El llindar de la pobresa a Catalunya 2007.
Llindar de la pobresa 60 por debajo de la renda media (estandarizado UE)
Llindar de pobresa econòmica 689,67 mensuales (Espanya es de 8.276 anuals)
Percentatge de pobres 17 (INE Espanya 19,9)
Població pobre 721.500 persones
Font Parlament de Catalunya, sessió 17 de
desembre de 2007. El càlcul per a Espanya és de
lany 2005, i no varia segons membres de la llar.
algunes entitats com Justícia i Pau, Creu Roja
o Càrites apunten que aquesta dada és més propera
al milió de persones.
25
Distribució de pobres a Catalunya segons grups
dedat

Mitjana 18,6
Font Panel de Desigualtats Socials a Catalunya
2002. FJB.
26
Distribució de la pobresa segons sexe i estat
civil

Mitjana 18,6
Font Panel de Desigualtats Socials a Catalunya
2002. FJB.
27
Distribució del total de pobres segons estat
civil i sexe.
Fuente Panel de Desigualtats Socials a Catalunya
2002. FJB.
28
Distribución de la población total y la población
pobre según tipo de familia. Persona de
referencia menor de 35 años. I

1 de cada 4 joves que viuen sols estan en
situació de pobresa. Són l11 del total de
Catalunya.
Fuente Panel de Desigualtats Socials a Catalunya
2002. FJB.
29
Distribución de la población total y la población
pobre según tipo de familia. Persona de
referencia menor de 65 años ó 60 en caso de
jubilada. II

Fuente Panel de Desigualtats Socials a Catalunya
2002. FJB.
30
Distribución de la población total y la población
pobre según tipo de familia. Persona de
referencia mayor de 65 años o de 60 en caso de
jubilada. II

Fuente Panel de Desigualtats Socials a Catalunya
2002. FJB.
31
Porcentaje de pobres según la grandaria del hogar

Fuente Panel de Desigualtats Socials a Catalunya
2002. FJB.
32
Relación entre la grandaria del hogar y el
porcentaje de pobres.

Media 18,6
Fuente Panel de Desigualtats Socials a Catalunya
2002. FJB.
33
Distribución de la población pobre según
situación ante el Mercado de Trabajo.
Fuente Panel de Desigualtats Socials a Catalunya
2002. FJB.
34
Porcentaje de pobres según actividad económicade
la persona de referencia. (no jubilados)

Media 18,6
Fuente Panel de Desigualtats Socials a Catalunya
2002. FJB.
35
Porcentaje de pobres. La situación de trabajo
Media 18,6. Índice sintético
La persona de referencia vive en pareja
La persona de referencia no vive en pareja
Fuente Panel de Desigualtats Socials a Catalunya
2002. FJB.
36
Porcentaje de pobres según el tipo de contrato y
temporalidad en el mercado de trabajo.

Media 18,6
Família. 2 ocupados
Família o núcleo. 1 ocupado
Fuente Panel de Desigualtats Socials a Catalunya
2002. FJB.
37
Porcentaje de pobres según el tipo de prestación
económica de la que son beneficiarios.

Media 18,6
Fuente Panel de Desigualtats Socials a Catalunya
2002. FJB.
38
Porcentaje de pobres según el Régimen de
propiedad o alquiler de la vivienda

El 31 del total de población en Cataluña tiene
una vivienda con cargas de hipotecas yun 14,7
vive de alquiler
Media 18,6
Fuente Panel de Desigualtats Socials a Catalunya
2002. FJB.
39
Porcetnaje de individuos afectados por algúntipo
de privación.La dimensión básica de consumo I.

Fuente Panel de Desigualtats Socials a Catalunya
2002. FJB.
40
Porcetnaje de individuos afectados por algúntipo
de privación.La dimensión básica de consumo II.

Fuente Panel de Desigualtats Socials a Catalunya
2002. FJB.
41
Porcetnaje de individuos afectados por algúntipo
de privación.La dimensión básica de la vivienda.

Fuente Panel de Desigualtats Socials a Catalunya
2002. FJB.
42
Porcetnaje de individuos afectados por algúntipo
de privación.La dimensión secundaria I.

Fuente Panel de Desigualtats Socials a Catalunya
2002. FJB.
43
Porcetnaje de individuos afectados por algúntipo
de privación.La dimensión secundaria II.

Fuente Panel de Desigualtats Socials a Catalunya
2002. FJB.
44
POBRESA I DESIGUALTAT SOCIAL A CATALUNYAQUI
ENTRA I QUI SURT A LA POBRESA
  • Panel de desigualtats socials de Catalunya
    2002-2003-2004 FJB. http//www.obdesigualtats.cat
    /
  • INE

45
Incidència, intensitat i severitat de la pobresa
a Catalunya2000-2004
  2000 2003 2004 2004 Espanya 2004 UE
Risc de pobresa (incidència) 18,6 18,4 18,5 19,9 16
Intensitat 4,2 4,6 4,6    
Severitat 1,3 1,7 1,6    
Fuente Panel de Desigualtats Socials a Catalunya
2003-2004. FJB.
46
Les transicions dins i fora de la pobresa
any any 2004 2004 2004
any any no pobre pobre total
2003 no pobre 91,32 8,68 8,1(UE) 100
2003 pobre 29,78 39.8(UE) 70,22 100
2003 total 81,67 18,33 100
Fuente Panel de Desigualtats Socials a Catalunya
2003-2004. FJB.
47
Pobresa a Catalunya Qui entra qui surt.
Davalllada
Increment
EMPITJOREN
Llindar 2003
Pobresa persistent
SUPEREN
Llindar 2004
Fuente Panel de Desigualtats Socials a Catalunya
2003-2004. FJB.
48
I LA CRISI ACTUAL?Que aporta a la dimensió del
risc de la pobresa?
  • Qui pagarà les conseqüències?

49
Aturats/des a Espanya i Catalunya 2009
Font MTAS 2009
50
Què posa en evidència la nova situació?
  • Destrucció docupació (14 atur, però més aturats
    que mai 3.207.900, 620.000 llocs de treball
    destruits)
  • Dificultats empresarials per fer front als
    compromisos (circulant) i mantenir nivells
    anteriors
  • Augment de la morositat familiar (3,80 Gener de
    2009. 4,8 Caixes, 3,2 Bancs, increment 27 en
    relació al 2008 de deutes a comerços per
    pagaments ajornats)
  • Augment massiu de la demanda dassistència social
    (BCN 2008 38.000 persones Càrites)
  • Augment de les mesures liberalitzadores i
    privatitzadores de lEstat de Benestar
  • En Generalmesures que arriben tard, són poc
    efectives, no són estructurals, i donen més
    resposta als culpables de la situació que no
    pas eines reals a les víctimes.
  • En letapa anterior de creixement no sha
    invertit en mesures de combatre la pobresa ni en
    propostes estructurals. El cicle expansiu
    anterior és dels més llargs que es recorden.

51
Com pot afectar la situació de crisi?Des del
punt de vista de la pobresa
  • Accentua els nous factors de risc de pobresa
  • Precarietat del mercat de treball
  • Sistemes de protecció social febles, i
    liberalització i privatització de drets.
  • Increment de la desocupació sense drets
  • Noves tendències demogràfiques
  • Nuclis familiars més vulnerables
  • La nova immigració
  • Major esforç econòmic
  • Deutes
  • habitatge
  • Augment de la població sensible al risc de
    pobresa des dun punt de vista monetari
  • Pèrdua del poder adquisitiu
  • Pèrdua feina
  • Jubilar-se
  • Enviudar
  • Increment deutes
  • Increment preus primeres necessitats
  • Noves exigències familiars

INCREMENT DE LA POLARITZACIÓ I DUALITZACIÓ SOCIAL
52
Mesures proposades per a combatre la situació de
crisi econòmica pels agents econòmics i socials
  • Proposta de la banca espanyola
  • Disposar de més liquiditat per a evitar collapse
    del sistema financer. situació de crisi
    nacional, i evitar la fallida
  • Proposta de la banca catalana
  • Augmentar els ingressos de lEstat a partir de
    pujar lIVA
  • Reduir els impostos a les empreses per fer-les
    més competitives.
  • Ajudar als emprenedors
  • Proposta de la CEOE
  • Abaratiment dels acomiadaments
  • Rebaixes fiscals a les empreses per a evitar
    acomiadaments i poder competir.
  • No pujar salaris per sobre 1. (diverses mesures)
  • ALTRES PLATAFORMES EMPRESARIALS
  • Reforma del mercat de treball
  • Rebaixa de costos
  • PLATAFORMES SINDICALS
  • Garantir el poder adquisitiu dels salaris
    (convenis collectius)
  • Estimular el consum
  • Renda garantida de ciutadania (només alguns
    sindicats) per a població sense atur.
  • CONFAV
  • Intervenció estatal per protegir a la població
    més vulnerable
Write a Comment
User Comments (0)
About PowerShow.com