L'Esperanto al segle XXI - PowerPoint PPT Presentation

1 / 33
About This Presentation
Title:

L'Esperanto al segle XXI

Description:

... bon jan tablo bona ridi amiko rapide hundo paroli sane joguina skribi montri kafo kamparo laboro urbo korto bombono lerni tabako L'amic s simp tic L'amiga ... – PowerPoint PPT presentation

Number of Views:53
Avg rating:3.0/5.0
Slides: 34
Provided by: esperanto
Category:
Tags: xxi | esperanto | kafo | segle

less

Transcript and Presenter's Notes

Title: L'Esperanto al segle XXI


1
L'Esperanto al segle XXI
  • Per què?
  • per supervivència cultural
  • per justícia i per democràcia
  • per emancipació humana

2
Supervivència cultural
  • Al món hi ha 6500 llengües
  • 3000 llengües moriran en els propers anys ja que
    ara es mor una llengua cada dia, gairebé
  • si no es fa res a final del s. XXI quedaran 500
    llengües
  • Cada llengua és una percepció del món
  • diferents visions o punts de vista ajuden a
    trobar solucions
  • conèixer llengües facilita la intercomprensió

3
Justícia i Democràcia
  • Cal preocupar-se per la comunicació?
  • hi ha algú que
  • no se n'ha de preocupar
  • no ha de dedicar temps als idiomes
  • no s'ha d'esforçar per fer-se entendre
  • no s'ha de gastar ni un ral per comunicar-se
  • la majoria hem de preocupar-nos-en, dedicar-hi
    temps, esforçar-nos, gastar diners per intentar
    imitar una minoria que ocuparà sempre la majoria
    de llocs de treball on s'exigeix que es domini, a
    nivell natiu, la llengua d'una minoria que no
    s'ha de preocupar.

4
Emancipació humana
  • Es pot aconseguir, realment, amb una llengua
    ètnica,
  • volar més enllà dels límits de la llengua i la
    cultura de naixement,
  • establir els contactes més directes i sense
    discriminació amb els altres éssers humans,
    costums, cultures i mons,
  • i contribuir així a la formació d'una comunitat
    transnacional, dins el respecte de tota identitat?

5
Antecedents de l'Esperanto
  • Hi ha hagut un miler d'intents de crear la
    llengua perfecta, la llengua que havia
    d'expressar tot el que la ment pot imaginar...
  • ...essent tota paraula idea, el temps d'un
    llenguatge universal arribarà! Aquesta llengua
    serà de l'ànima per a l'ànima, resumint-ho tot,
    perfums, sons, colors...
  • diu Rimbau, citat per Umberto Eco en el llibre La
    ricerca della lingua perfetta nella cultura
    europea, llibre que ell mateix defineix com la
    historia d'una utopia en el transcurs de gairebé
    dos mil anys.

6
Ludwik Lejzer Zamenhof
  • Zamenhof va néixer el 15-12-1859, a Bialystok
    (Polònia) -que llavors pertanyia a l'imperi rus.
  • Es va adonar dels conflictes entre les diferents
    comunitats de la regió, perquè no parlaven el
    mateix idioma.
  • Jueus (jiddisch), polonesos, russos, alemanys i
    bielorussos compartien espai però no
    interrelació.
  • La desconeixença i el recel, que provoquen no
    comprendre el veí, porten al conflicte intern.
  • A part de ser metge oftalmòleg, era poliglot i
    estudiós d'idiomes i seguint la història de les
    llengües construïdes precedents va crear
    l'Esperanto

7
l'Esperanto l'èxtasi
  • El 1887 va publicar la primera gramàtica amb el
    nom de Lingvo Internacia amb el pseudònim Doktoro
    Esperanto.
  • El 1905 tingué lloc el 1r Congrés Mundial
    d'Esperanto a Boulogne sur Mer. El 1909 el 5è
    Congrés Mundial es va fer a Barcelona.
  • El 1908 es fundà la Universala Esperanto-Asocio i
    el 1910 la Federació Esperantista Catalana.

8
Entrevista al Carles Berga
vídeo
9
l'Esperanto La depressió
  • El Congrés Mundial de 1914 a París s'hagué de
    suspendre per l'inici de la 1a Guerra Mundial.
  • El 14-04-1917 va morir Zamenhof.
  • Les dues guerres mundials van causar una gran
    tristesa en el món de l'Esperanto en veure
    frustrades les esperances de pau i fraternitat.
  • La dictadura de Primo de Rivera, la guerra
    d'Espanya i el franquisme van ser un cop baix a
    l'esperantisme català i espanyol. Els republicans
    van fer molts comunicats en esperanto durant la
    guerra.
  • Stalin, Hitler i Franco van perseguir i
    assassinar esperantistes i van prohibir
    l'esperanto.

10
Una història exemplar Jaume Viladoms
Vídeo
11
l'Esperanto La renaixença
  • El 1954, la Unesco va reconèixer el valor de
    l'esperanto per a l'educació, la ciència i la
    cultura, i el 1985 va recomanar als països
    membres la difusió de l'esperanto.
  • Des del 1995, amb la popularització i l'expansió
    d'Internet, el moviment esperantista ha guanyat
    una nova força propulsora. El nombre d'articles
    en Esperanto a la Vikipedio (la Viquipèdia en
    esperanto), és de 100.000, el 15 juny del 2008,
    xifres superiors a les de moltes llengües
    ètniques.

12
L'Esperanto a Vilanova i la Geltrú
  • Josep Vidal Llopart, des de 1899 al 1905. El 1er
    esperantista català
  • Les germanes Teresa i Eulàlia Rosell, des de 1907
    al 1939. Mestres i activistes culturals les
    autèntiques pioneres
  • L'escolapi Josep Claramunt des de 1963 al 1970.
    La renaixença de l'esperanto a VnG
  • Àngel Rutia, Dolors Andreu i Joan Bruno fins a
    mitjans dels 80.
  • Joan Inglada des del 1978 fins avui.

13
Notícies relacionades -1
  • L'ONU va declarar l'any 2008 l'Any Internacional
    de les Llengües.
  • La Universitat de Rochester de Nova York ensenya
    l'esperanto.
  • La policia japonesa està preocupada per les
    activitats de l'Associació Lliure d'Esperanto a
    Hokkaido, un grup anti-globalització que està
    preparant protestes contra la reunió del G-8 en
    aquesta illa japonesa. La raó contactes
    internacionals i llenguatge que no coneixen...

14
Notícies relacionades -2
  • Linguamon (la casa de les llengües) ha muntat
    l'exposició Un mar de llengües.
  • La constatació de Zamenhof sobre les influències
    lingüístiques en els conflictes interns, les
    ratifica LINGUAPAX (pau amb les llengües) 125
    anys després. El seminari de Linguapax del 3-6-08
    diu que des de la 2a Guerra Mundial hi ha hagut
    al món 17 milions de morts per conflictes
    bèllics interns, causats per disputes que
    impliquen, d'alguna manera, preferències
    lingüístiques.

15
Linguamon Una visió comparativa
vídeo
16
Notícies relacionades -3
  • Sabíeu que a Catalunya es parlen unes 300
    llengües?
  • Sabíeu que molts catalans amaguen la seva
    primera llengua perquè al seu país d'origen està
    prohibida o marginada?
  • Sabíeu que la paraula enxaneta ve de l'amazic,
    raqueta ve de l'àrab i barbacoa del taino, la
    primera llengua que va sentir Colom quan va
    arribar a Amèrica?
  • Sabíeu que hi ha alumnes que tenen problemes
    amb les matemàtiques perquè el sistema numeral de
    la seva llengua no és decimal?
  • Sabíeu que Xile i Finisterre volen dir el mateix?
  • Sabíeu que Kevin i David tenen el mateix
    significat?
  • El paisatge lingüístic de Catalunya ha
    canviat espectacularment en els darrers anys,
    al nostre país hi podem trobar parlants de
    sami, shwar, inuit, makaa... llengües que
    nosaltres coneixem com a lapó, jívaro,
    esquimal, pigmeu, tots ells termes despectius.

17
Notícies relacionades -4
  • El Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades creu
    que un dels fonaments de la convivència és el
    respecte i el coneixement de les cultures dels
    nostres veïns, i per això proposem el curs
    "Llengües i migracions" a la Universitat d'Estiu
    Ramon Llull que s'impartirà a la seu de Barcelona
    els dies 14, 15, 17 i 18 de juliol.
  • El curs està pensat per a professionals de
    l'ensenyament, serveis socials, ajuntaments,
    etc., i en ell tractarem tant aspectes teòrics
    com pràctics de l'acollida.
  • Trobareu més informació sobre matrícula,
    crèdits, etc. a la web http//www.url.edu/universi
    tatestiu
  • El període d'inscripció acaba aquesta setmana!
  • Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades

18
Resum
  • Esperanto per Supervivència, justícia,
    democràcia i emancipació lingüístico-cultural,
    per aconseguir volar més enllà dels límits de la
    llengua i la cultura de naixement, establir els
    contactes més directes i sense discriminació amb
    els altres éssers humans, costums, cultures i
    mons, i contribuir així a la formació d'una
    comunitat transnacional, dins el respecte de tota
    identitat.
  • Esperanto La llengua pont internacional i base
    per a un poliglotisme eficaç.

19
Esperanto estas
vídeo
20
Taller dintroducció a la llengua internacional
Esperanto - 1
Terminacions Substantius -o Adjectius -a
Adverbis -e
  • bono
  • rapido
  • longo
  • frato
  • hejmo
  • rido


bé, bo
bona rapida longa frata hejma rida
bo, -na
bone rapide longe frate hejme ride


bé, ben
velocitat
ràpid, -a
ràpidament
llargària
llarg, -a
llargament
germà llar, casa riure, rialla
fraternal
fraternalment
domèstic, -a, casolà, -ana
domèsticament, a casa
rialler, -a
rient
Fer el bé, ben fet, és bo. Plibono estas malamiko
de bono
21
Taller dintroducció a la llengua internacional
Esperanto - 2
El prefix mal- indica el contrari
  • bona
  • longa
  • alta
  • granda
  • juna
  • dika
  • utila
  • facila

malbona mallonga malalta malgranda maljuna maldika
malutila malfacila


bo, bona
dolent, dolenta
curt, curta
llarg, llarga
alt, alta
baix, baixa
petit, petita
gran
jove
vell, vella
prim, prima
gras, grassa
inútil
útil
difícil
fàcil
22
Taller dintroducció a la llengua internacional
Esperanto - 3
El nom dels verbs, l'infinitiu, acaba en
-i Canviant la i per una altra vocal, formem
substantius, adjectius i adverbis
  • pensament

pensi skribi lerni dormi ami ludi labori
flugi vivi
pensar escriure aprendre dormir estimar jugar treb
allar volar viure
penso skribe lerna dormo malamo ludo
labora fluge viva


per escrit
d'estudi
son
odi
joc
laborable
volant
viu, viva
23
Taller dintroducció a la llengua internacional
Esperanto - 4
Terminacions vebals Present -as Passat -is
Futur -os
  • mi estas
  • mi volas
  • mi skribas
  • mi lernas
  • mi iras
  • mi legas


mi estis mi volis mi skribis mi lernis mi
iris mi legis
era, vaig ser
mi estos mi volos mi skribos mi lernos mi
iros mi legos


seré
sóc
vull
volia, vaig voler
voldré
escric
escrivia, vaig escriure
escriuré
aprenc
aprenia, vaig aprendre
aprendré
vaig
anava, vaig anar
aniré
llegiré
llegeixo
llegia, vaig llegir
24
Taller dintroducció a la llengua internacional
Esperanto - 5
El sufix -ejo indica lloc apropiat
  • botiga

vendi bani lerni fumi libro kuiri ripozi ludo labo
ri trinki
vendre banyar aprendre fumar llibre cuinar reposar
, descansar joc treballar beure
vendejo banejo lernejo fumejo librejo kuirejo ripo
zejo ludejo laborejo trinkejo


banyera
escola
lloc per fumar
llibreria
cuina
lloc de descans
ludoteca
lloc de treball
bar
25
Taller dintroducció a la llengua internacional
Esperanto - 6
El sufix -ino indica femení
  • amiga

amiko patro frato onklo avo kelnero rego
amic pare
amikino patrino fratino onklino avino kelnerino re
gino


mare
germà
germana
tia
oncle
avia
avi cambrer
cambrera
reina
rei
26
Taller dintroducció a la llengua internacional
Esperanto - 7
El sufix -ido indica descendent, fill
  • cevalo
  • bovo
  • hundo
  • kato
  • porko
  • koko
  • kapro

cavall
cevalino bovino hundino katino porkino kokino kapr
ino
cevalido bovido hundido katido porkido kokido kapr
ido

poltre


euga
bou
vedell
vaca
gos
gossa
cadell
gató
gat
gata
truja
garrí
porc
pollastre, poll
gall
gallina
cabra
cabró, boc
cabrit
27
Taller dintroducció a la llengua internacional
Esperanto - 8
El sufix -ul indica persona
  • un bonàs, bon jan

bona ronki bela simpatio stulta kara scienco
bo, bona roncar bonic, bonica simpatia estúpid,
idiota, estult estimat,estimada ciència
bonulo ronkulo belulino malsimpatiulo stultulo kar
ulino scienculo


un roncaire, roncador
una bellesa, preciositat
un antipàtic
un idiota
una, l'estimada
un científic
28
Taller dintroducció a la llengua internacional
Esperanto - 9
El sufix -eg indica l'augmentatiu El sufix -et
indica el diminutiu
  • tablo
  • bona
  • ridi
  • amiko
  • rapide
  • hundo
  • paroli
  • sane


taula bo, bona riure amic ràpidament gos parlar sa
nament
tableto boneta rideti amiketo rapidete hundeto par
oleti sanete
tablego bonega ridegi amikego rapidege hundego par
olegi sanege
taulassa


tauleta
bonet, -a
boníssim, -a
somriure
clavar-se de riure
mig amic
gran amic
veloçment
promptament
gosset
gossàs
balbotejar, comentar
xerrar loquaçment
amb salut de ferro
amb poca salut
29
Taller dintroducció a la llengua internacional
Esperanto - 10
El sufix -il indica instrument, eina
  • joguina

ludi skribi labori teni flugi mangi paroli kovri
jugar escriure treballar sostenir,
aguantar volar menjar parlar cobrir, tapar
ludilo skribilo laborilo tenilo flugilo mangilo pa
rolilo kovrilo


llàpis, boli, ploma
eina, instrument, màquina
nansa
ala, instrument volador
cobert (cullera, forquilla, etc)?
micròfon, altaveu
tapadora, flassada, manta
30
Taller dintroducció a la llengua internacional
Esperanto - 11
composicions - komponajoj
  • skribi
  • montri
  • kafo
  • kamparo
  • laboro
  • urbo
  • korto
  • bombono
  • lerni
  • tabako


escriure mostrar cafè camp treball,feina ciutat pa
ti,badiu caramel aprendre tabac
tablo fenestro pauzo domo tempo estro pordo skatol
o libro vendi
escriptori


skribotablo montrofenestro kafopauzo kampardomo ma
llabortempo urbestro kortopordo bombonskatolo lern
olibro tabakvendejo
taula finestra pausa casa temps
aparador
coffee-break
pausa de cafè
masia
lleure
dirigent
batlle,alcalde
portell
porta capsa llibre vendre
capsa de caramels
llibre de text
estanc
31
Taller dintroducció a la llengua internacional
Esperanto - 12
Tradueix - traduku
  • L'amic és simpàtic
  • L'amiga és simpàtica
  • L'avi és vell
  • La fratino estas juna
  • El caramel és bo
  • El cadell és petit
  • La simpatia patro iros rapide al la lernejo
  • El pare antipàtic anava lentament al bar
  • La vida és bella


La amiko estas simpatia
La amikino estas simpatia
La avo estas maljuna
La germana és jove
La bombono estas bona/bongusta
La hundido estas malgranda
El pare simpàtic anirà corrents a l'escola
La malsimpatia patro iris malrapide al la trinkejo
La vivo estas bela
32
Taller dintroducció a la llengua internacional
Esperanto - 13
Taula de mots correlatius Korelativaj vortoj
individualitat, identitat cosa, objecte qualitat,
classe possessió lloc quantitat temps mode,
manera causa direcció
  • interrogatius, relatius, exclamatius
  • demostratius
  • indefinits
  • collectius
  • negatius

pronoms, adjectius-gt
adverbis --------gt
33
Lligams
  • Música variada de grups esperantistes.
  • Vilanova Esperanto-Grupo
  • Kataluna Esperanto-Asocio
Write a Comment
User Comments (0)
About PowerShow.com