Bacteri

1
Bacteriòfags front a Antibiòtics
2
Passat i actualitat.

• El descobriment dels antibiòtics va suposar una
  gran revolució en el camp de la medicina.
• Però com Fleming (descobridor de la penicilina)
  ja va advertir
• En el moment que la penicilina pugui ser
  adquirida per tothom a les farmàcies, llavors hi
  haurà el perill que l'home, ignorant, no
  cumpleixi les dosis i, exposant els seus microbis
  a quantitats petites d'antibiòtic, els ajudi a
  esdevenir resistents .
• I així ha sigut.

3
Punts a tractar durant el treball.

• Bacteris.
• Bacteris patògens.
• Antibiòtics i resistència antibiòtica.
• Possibles solucions a la resistència antibiòtica.
• Alternativa més eficaç des d'un punt de vista
  teòric.
• Formulació de la hipòtesi.

4
Bacteris.

• Són microorganismes unicellulars procariotes
  (d'organització molt senzilla) i de tamany
  microscòpic (diàmetre d'entre els 0,5 i 1,0
  micròmetres), els quals presenten gran diversitat
  de formes.
• Són els éssers vius més abundants del nostre
  planeta i es troben, agrupats en colònies, a tota
  mena d'hàbitats fins i tot al nostre cos,
  formant part de la flora normal d'aquest.

5
Pàg. 3
6
Bacteris patògens.

• Tot i que gran part dels bacteris ens són
  beneficiosos, un petit percentatge d'aquests són
  patògens, és a dir, poden provocar infeccions en
  el moment en què penetren a l'interior d'un
  organisme viu, les quals poden esdevenir mortals.

Pàg. 3
7
Antibiòtics i resistència antibiòtica.

• - ANTIBIÒTICS Fàrmacs que deriven, directa o
  indirectament, de substàncies tòxiques que
  produeixen determinats microorganismes (Fong
  penicillum). Són capaços de detenir infeccions
  bacterianes, entre d'altres acabant amb tota
  classe de bacteris que troben, tant beneficiosos
  com patògens.

8

• RESISTÈNCIA ANTIBIÒTICA
• Capacitat, natural o adquirida, d'un organisme
  que li permet resistir els efectes d'un
  antibiòtic cosa que provoca la inefectivitat del
  biocida a l'hora de curar infeccions.
• La transmissió de resistències en els bacteris
  (fins i tot de diferent espècie) té lloc de forma
  molt ràpida, per mitjà de processos específics.

Pàg. 3
9
Solucions a la resistència antibiòtica.

• Solucions al factor social
• Prevenció, conscienciació dels humans.
• Solucions al factor biològic
• Desenvolupament de nous antibiòtics.
• Vacunes.
• Pèptids antimicrobians i fitoteràpia.
• Teràpia fàgica, utilització de virus bacterians.

Pàg. 3
10
Teràpia fàgica.

• Utilització de bacteriòfags o fags virus que, al
  necessitar un hoste per desenvolupar-se,
  s'adhereixen de forma específica a un determinat
  bacteri (per receptors situats a la seva
  membrana) i, o bé el maten, el lisen (fags
  lítics), o bé l'injecten el seu material genètic
  (fags lisogènics).
• Per a l'ús terapèutic seria convenient, doncs,
  l'empra de fags lítics, que asseguren la mort
  dels bacteris.
• Per a diferenciar entre els dos tipus de fags es
  fa servir la tècnica de la reacció en cadena de
  la polimerasa (PCR).

Pàg. 3
11
HIPÒTESI DE TREBALL

• Gràcies a
• Investigacions passades i utilització dels fags
  terapèuticament a la Unió Soviètica.
• Abundància dels fags, fàcil procés de selecció.
• Elevada especificitat.
• Mutacions davant de les de l'hoste.
• Creixement que supera la rapidesa del dels
  bacteris.
• Afirmo que
• L'EFICIÈNCIA DELS BACTERIÒFAGS ENFRONT BACTERIS
  NO RESISTENTS ÉS MÉS ELEVADA QUE NO PAS LA DELS
  ANTIBIÒTICS

Pàg. 3
12
Treball al laboratori

• Pràctiques dins del laboratori per tal d'afirmar
  o refutar la hipòtesi.
• Resultats obtinguts.
• Conclusions i recomanacions.

13
Pràctiques al laboratori.

• Cepa bacterianaSalmonella spp.
• Bacteriòfags específics bacteriòfag P22 lític i
  P22 lisogènic.
• Antibiòtics adientsestreptomicina (bactericida)
  i espectinomicina (bacteriostàtic).
• 1) Cultivem una sembra de Salmonella fins que
  aquesta arriba a la fase de creixement
  exponencial (densitat òptica de 0,2 0,4),
  procés que comporta unes dues hores d'espera, i
  preparem 5 tractaments
• Control negatiu.
• Bacteri antibiòtic estreptomicina.
• Bacteri antibiòtic espectinomicina.
• Bacteri fag P22 virulent 11.
• Bacteri fag P22 lisogènic 11.

14
Resultats obtinguts.

• Segons la densitat òptica.

15

• Segons el recompte de viables.

Pàg. 13
16
Conclusions i recomanacions.

• El recompte de viables és més fiable que no pas
  la densitat òptica.
• Segons els meus resultats, els antibiòtics
  bactericides són més eficaços que no pas els fags
  virulents.
• No puc confirmar la meva hipòtesi ni tampoc
  refutar-la, ja que hi ha certes variables
  utilitzades en els meus experiments que podríen
  ésser canviades per tal d'afinar més en les
  conclusions extretes
• Multiplicitat d'infecció.
• Tipus de fag. Cocktails.
• Resistència antibiòtica dels bacteris. Empra de
  bacteris que encara no eren resistents.

17

• La meva pràctica ha significat, doncs, tan sols
  un inici, una partida cap a una hipòtesi
  acertada.
• Igualment, ens quedem amb una espurna
  d'optimisme els fags lítics han actuat amb cert
  desavantatge respecte els antibiòtics amb tot,
  s'han ensortit prou bé la diferència entre els
  resultats del recompte de viables de les dues
  alternatives no ha estat excessiva.
• Més enllà de la meva recerca particular
  investigacions actuals amb endolisines, proteïnes
  pròpies dels fags. S'evita la necessitat
  d'injectar el virus sencer dins l'organisme.