El desenvolupament de la fonologia Aportacions de la psicologia experimental i de la ling

1
El desenvolupament de la fonologia Aportacions
de la psicologia experimental i de la
lingüística

• Pilar Prieto
• ICREA i UAB
• Curs de Doctorat en Ciència Cognitiva
• Bellaterra, febrer-maig del 2004

2
Recerca sobre el desenvolupament fonològic

• El període de segmentació i categorització el
  primer any
• Recerca en ladquisició de les categories
  fonètiques particulars.
• Recerca en percepció i bootstraping
• El període de les primeres produccions a partir
  del primer any
• Estructura de les primeres produccions
  lingüístiques
• Restriccions sobre les primeres produccions

3
El període de segmentació i categorització

• Els darrers 30 anys en el marc de la psicologia
  evolutiva (treballs dEimas, Jusczyk, Jul, Kuhl,
  Werker, etc.)
• Línia de recerca predominant parteix de la idea
  que ..
• .. ladquisició sinicia per un procés que
  parteix del senyal acústic (és a dir, bottom-up).
• ..ladquisició de lestructura de sons és la base
  de la futura adquisició i producció

4

• Els estudis de la segmentació de la parla
  demostren
• A) que ladquisició comença només de néixer i es
  desenvolupa increïblement al llarg del primer any
  de vida, abans de començar a parlar
• B) que al llarg del primer any de vida la
  percepció lingüística es va modulant
  fortament per la fonologia específica de la
  llengua.
• Els recen nascuts distingeixen tots els
  contrastos segmentals, siguin o no de la seva
  llengua.
• Els estudis de Jul (1991, 1995) nens de 6 mesos
  discriminen relativament bé els contrastos que
  són grups fonèmics en la llengua dorigen
  (perceptual magnets).
• Els treballs de Janet Werker (2003). La
  revolució fonològica nens de 8-10 mesos tenen
  dificultat en discriminar parells mínims que no
  constitueixen oposicions fonèmiques a la llengua.
  Comencen a actuar com adults!

5

• El declivi en la capacitat de discriminació és
  evidència de la formació de categories
  fonològiques.
• La percepció lingüística es desenvolupa dacord
  amb les categories de la llengua ambiental.

6
La freqüència daparició

• Estudis recents indiquen que la freqüència
  daparició de les categories en la llengua
  ambiental és important en ladquisició
• Anderson et al (2004) troben que categories
  fonètiques més freqüents sadquireixen més aviat
  que daltres que no són freqüents als 8 mesos i
  mig baixa la discriminació de contrastos coronals
  no anglesos, i en canvi no baixa la discriminació
  de contrastos velars.
• Bosch i Sebastián-Gallés (2004) troben que
  lexposició a un contrast no és suficient per els
  nens bilingües català-castellà. El contrast ?,?
  del català mostra una baixada en la discriminació
  de 8 a 10 mesos altres possibles raons de
  distribució

7
Models estadístics

• Evidència pels models estadístics dadquisició de
  les categories segmentals i també en daltres
  àmbits de ladquisició gramatical (vg. Gómez i
  Gerken 2000)
• Corrent actual prou important en lingüística
  general i en fonologia (Bod et al 2003, Bybee
  2001, Pierrehumbert 2003, etc) que defensa que el
  coneixement lingüístic inclou coneixement de la
  freqüència daparició (vg. Probabilistic
  linguistics)
• En fonologia, poden explicar els fenòmens
  categòrics i fenòmens graduals i variables. La
  categorització de lespai fonètic com
  ladquisició de les distribucions estadístiques.
• El coneixement fonotàctic no és totalment regular
  i categòric. Parlants de langlès consideren
  millors des del punt de vista fonotàctic els mots
  que contenen síllabes més freqüents i probables
  en el seu lexicó (vg. Pierrehumbert 2003 i Bybee
  2001 91ss).

8
Cronologia

• Estudis de percepció identifiquen els següents
  estadis dadquisició al llarg del primer any
• Sensibilitat per aspectes prosòdics generals com
  el ritme i lentonació, abans de fixar-se en
  unitats més petites.
• Sensibilitat pel repertori de vocals i consonants
• Sensibilitat per les propietats del mot fonològic
  com ara lestructura mètrica i la fonotàctica
• Inici del període de segmentació dels mots
  (sinicia cap als 8 mesos).

9

• Sensibilitat a aspectes suprasegmentals
• Als 7 mesos els nens paren més atenció a
  passatges amb pauses en llocs gramaticals que
  enmig de sintagmes (Hirsh-Pasek et al 1997)
• Sensibilitat a lestructura mètrica i fonotàctica
  dels mots
• Als 9 mesos els nens paren més atenció a mots que
  tenen lestructura mètrica típica de la llengua
  (Jusczyk et al 1993).
• Als 9 mesos els nens paren més atenció a paraules
  amb una estructura fonotàctica probable de la
  llengua (Jusczyk et al 1993).
• Sensibilitat a la frontera de mot
• Als 7 mesos i mig els nens paren més atenció a
  passatges que contenen un o varis mots coneguts
  pel nen (Jusckzyk Alin 1995).
• Als 11 mesos els nens paren més atenció a
  passatges que contenen pauses en frontera de mots
  que no pas enmig (Myers et al 1996).

10

• El nen mostra sensibilitat a les propietats
  fonològiques i suprasegmentals de la llengua
  abans (i també durant) de ladquisició de la
  segmentació dels mots.
• Idea que ladquisició dels trets suprasegmentals
  és essencial en el procés de segmentació (ex.
  nens de 8-10 mesos que balbotegen mots amb
  lentonació correcta).

11
I la lingüística?

• Proposta recent de Peperkamp (2004) dintroduir
  les hipòtesis de la lingüística generativa a
  lestudi experimental de ladquisició inicial
• So far, experimental research on language
  acquisition has hardly taken linguistic theories
  into account, neither with respect to the
  presence of innate phonological knowledge nor
  with respect to the acquisition of the
  phonological grammar (Peperkamp 20046)
• La lingüística generativa assumeix que hi ha una
  part important de coneixement comú (universal) en
  el component fonològic. Peperkamp proposa
  estudiar de forma experimental aquesta hipòtesi
  en la primera etapa.
• Whether or not there is innate knowledge that
  infants use during the course of acquisition is
  largely an open question (Peperkamp 20046)

12
Regularitats fonotàctiques

• Saffran Thiersen (2003) demostren que les
  regularitats fonotàctiques que involucren grups
  naturals de segments són més fàcils dadquirir..

13
El període de les primeres produccions

• Les primeres produccions dels nens es
  caracteritzen per una simplificació de linput i
  shan observat moltes semblances en els tipus de
  substitucions i processos de simplificació.
• Objectius destudi
• Com és lestructura de les primeres produccions
  lingüístiques, de les primeres paraules?
• Quines restriccions presenten?
• Com són les primeres síllabes?
• Quins processos de simplificació presenten les
  paraules?
• Els darrers 30 anys (més els darrers 10) Les
  teories fonològiques han contribuït a aquest
  estudi.

14
Relació models fonologia teòrica/adquisició

• Fonologia lineal i segmental (anys 60)
  adquisició fonològica es concep com laparició (i
  desaparició) de regles en el component fonològic.
• Fonologia prosòdica (anys 80) ladquisició
  fonològica mediatitzada per ladquisició
  progressiva de lestructura sillàbica i mètrica.
• Teoria de loptimitat (anys 90) les restriccions
  de marcatge solen ser més actives en etapes
  inicials de ladquisició i progressivament se
  substitueixen per restriccions de fidelitat.

15
Universal Grammar (UG)

• Hipòtesi de la gramàtica generativa les llengües
  presenten una sèrie de patrons universals i no
  marcats..

16
Teoria de lOptimitat

• La gramàtica conté una sèrie de restriccions
  universals que estan ordenades diferents segons
  la llengua.
• Existència de dos tipus de restriccions
• restriccions de Marcatge (M) regulen
  l'estructura de les unitats lingüístiques, com
  ara la síllaba o els peus. Restricció d'OBERTURA
  (totes les síllabes han de tenir obertura) o la
  Restricció de NO-CODA (les síl.labes no han de
  tenir codes)
• restriccions de Fidelitat (F). Les primeres,
  també anomenades destructura, regulen la relació
  entre l'input i l'output, impedint que l'output
  s'allunyi de l'input arbitràriament.
• Tota infracció que es cometi contra la forma de
  l'input ha d'estar motivada per alguna condició
  de Marcatge, que si sha de satisfer
  obligatòriament, provoca la infracció.

17
Marcatge i Fidelitat en Adquisició

• Diversos fonòlegs (Gnanadesikan 1995, Smolensky
  1996, Pater 2000, etc.) han proposat que en
  estadis inicials les restriccions de Marcatge
  dominen les de Fidelitat
• M F
• Això explica que les formes inicials dels nens
  tendeixin a ser síllabes del tipus CV (i no pas
  síllabes sense obertura, síllabes amb codes, o
  síllabes amb grups consonàntics i diftongs).
• Les restriccions M aniran perdent força
  progressivament, seran degradades (demoted) de la
  posició que tenien en la jerarquia de
  restriccions, i anirant essent dominades per les
  restriccions F.

18

• La Teoria de lOptimitat concep el
  desenvolupament fonològic i el canvi lingüístic
  com un procés de reorganització de restriccions.

19
Teoria de les restriccions prosòdiques

• Teoria de ladquisició fonològica basada en
  restriccions prosòdiques (vg. Demuth 1996a,
  1996b, 2003, Kehoe 1999/2000, Fikkert 1994,
  Levelt et al. 1999/2000, Lleó Demuth 1999, Lleó
  2002, Pater 1997, entre molts altres)
• Les estructures prosòdiques condicionen i
  determinen les formes que produeixen els nens,
  actuant a manera de plantilles mètriques.
• Els diferents estadis evolutius van reflectint
  una complexitat cada vegada més gran de les
  estructures prosòdiques de la llengua.

20
Algunes restriccions de marcatge

• Restriccions de minimitat (Demuth Fee 1995,
  Salidis Johnson 1997,..) Hi ha un període
  evolutiu que es caracteritza per la producció de
  mots mínims (producció dun peu binari).
• Restriccions de maximimat (Demuth 1996a, 1996b,
  Pater 1997, Fikkert 1994, etc.) Cap als dos anys
  les produccions del nen sadequen a una plantilla
  dun peu màxim bisillàbic.
• En un primer estadi, els mots prosòdics es
  caracteritzen per ladequació a una plantilla
  mètrica (en anglès, el troqueu moraic)
  restriccions de marcatge. En estadis més
  avançats, la freqüència estadística dels patrons
  específics de cada llengua (vg. Kehoe 1999/2000).

21
Ladquisició del mot prosòdic anglès

• En un estadi inicial, el mot prosòdic està
  limitat a una plantilla dun sol peu binari de
  tipus trocaic (troqueu moraic).
• Troqueus Iambes Dàctils
• potato ?????? balloon ???? elephant ??????
  
• spaghetti ????? garage ??????? animal ????
  
• together ????? belong ???? buffalo ?????
  
• delicious ?????? police ???? medicine ?????
  ?
• remember ????? guitar ????? camera ?????
• Pater (1997)
• Vg. hand ?????, down ?????
• Les hipòtesis fortes (trochaic bias) argumenten
  que aquesta tendència és independent de la
  llengua ambiental

22
(No Transcript)
23
El desenvolupament fonològic

• Facilitat i rapidesa en ladquisició del
  llenguatge
• Primer any primeres paraules
• Tercer any adquisició de la gramàtica
• Com es produeix el procés dadquisició?