DEMOCRACIA I CIUTADANIA - PowerPoint PPT Presentation

1 / 16
About This Presentation
Title:

DEMOCRACIA I CIUTADANIA

Description:

DEMOCRACIA I CIUTADANIA CIUTADANIA I ESTAT Liberalisme solidarista: Rawls (Teoria de la Just cia 1971) Segons ell, una norma s justa quan afavoreix a tothom. – PowerPoint PPT presentation

Number of Views:49
Avg rating:3.0/5.0
Slides: 17
Provided by: Pedro156
Category:

less

Transcript and Presenter's Notes

Title: DEMOCRACIA I CIUTADANIA


1
DEMOCRACIA I CIUTADANIA
  • CIUTADANIA I ESTAT

2
CIUTADANIA I ESTAT
  • El concepte de ciutadà modern, el trobam en els
    S.XVII i XVIII, a partir de les revolucions
    francesa, anglesa i americana i amb el naixement
    del capitalisme.
  • El concepte modern de ciutadania està lligat als
    conceptes dEstat i nació.
  • ESTAT Es refereix a lorganització estable,
    aparell establert, càrrecs i burocràcia que
    necessita el governant, el príncep per dur a
    terme la seva tasca de govern (Maquiavel). Es
    parla dEstat Sobirà (Jean Bodin) per separar a
    aquest dels poders religiosos.
  • NACIÓ La nacionalitat lostenten els ciutadans
    en un determinat Estat . Es refereix a lestatut
    legal pel qual una persona pertany a un
    determinat Estat. (Reconeixement de la
    nacionalitat pot ser per nàixer a un territori de
    lEstat (ius soli) o per la nacionalitat dels
    pares (ius sanguinus)
  • A lEstat modern és important la voluntat pròpia
    per conservar o no una determinada nacionalitat.

3
CIUTADANIA I INCLUSIÓ A LESTAT
  • Concepció liberal de ciutadania (Schmitt) manté
    la separació entre llibertats civils ( shan de
    garantir a tots els habitants) i drets polítics (
    només han de ser exercits pels ciutadans que
    formen part del grupo etnicocultural que serveix
    de base d elestat)-
  • Concepció republicana (Habermas) no sexclou a
    cap collectiu social dels drets polítics.
    Comunitat de ciutadans lliures i iguals en drets
    ( individu per sobre de la cultura). La
    ciutadania va lligada des de larrel a processos
    democràtics.
  • Concepció comunitarista (Taylor) reclama més
    atenció a drets ètnics i culturals. Segons Taylor
    tant la concepció republicana com la liberal,
    mantenen una visió massa atomitzada dels
    individus.

4
CIUTADANIA I DRETS HUMANS
  • Drets civils Es fonamenta en drets individuals
    per frenar qualsevol abús per part de lEstat.
    (S.XVI-XVIII). Destaquen drets a no ser detingut
    sense garanties legals, dret a llibertat de
    consciència (religió), llibertat dexpressió.
    (Exemples llibertat dels indígenes americans, fi
    de la guerra de religió entre catòlics i
    protestants...)
  • Drets polítics (S.XIX i XX) Destaca el dret de
    participació política, tant per formar part de
    governs com per elegir governants. Destacar el
    dret de vot dels negres als EUA. El dret a la
    dona a votar (Espanya 1931).
  • Drets socials, econòmics i culturals Dret a
    leducació, a lassociació sindical, a la vaga, a
    unes condicions de treball dignes...( Formen part
    dels primers drets que es varen aconseguir).

5
CIUTADANIA SOCIAL
  • Els drets aconseguits dur a la noció de
    ciutadania social en el S.XX. Marshall defineix
    la ciutadania com el conjunt de drets i deures
    que vinculen als individus en la pertinença a una
    societat.
  • La ciutadania social inclou a més dels drets
    anteriors, drets com el dret al treball, a
    leducació, a la sanitat, a prestacions socials
    en casos de vulnerabilitat. Aquesta ciutadania
    social es garantida per lestat social de dret,
    el que es conegut com Estat de Benestar Social.
  • Aquest Estat de Benestar, sha donat sobretot en
    els països occidentals, i en són senyes
    didentitat la sanitat pública i leducació
    pública i gratuïta per a tothom. Per la seva
    supervivència és necessari un estat de justícia.

6
DIMENSIONS DE LA CIUTADANIA CONTEMPORÀNIA.
  • Les dimensions de la ciutadania (veure quadre
    pp.217) són
  • Política, Social, Econòmica, Civil, Intercultural
    i Cosmopolita.
  • Ciutadania econòmica Sovint sha separat
    leconomia de la vida política, quan les
    activitats econòmiques necessiten de legitimació
    social.
  • Ciutadania civil voluntarietat o tercer sector
    social (sorganitza des de la gratuïtat per
    benefici de la societat). Associacionisme
    professional. Opinió pública crítica ( mantenir
    un debat públic i obert fent ús públic de la
    raó.
  • Ciutadania intercultural Ciutadania com a vincle
    dunió entre grups socials.
  • Ciutadania cosmopolita Consisteix en la
    construcció dun món on tothom es consideri
    ciutadà de ple dret en qualsevol lloc del planeta.

7
  • PRINCIPIS LEGITIMADORS DE LACCIÓ DE LESTAT

8
TEORIES DE LA JUSTÍCIA
  • Plató Una societat justa és aquella en la que
    cada un realitza les seves funcions pròpies a
    partirde les seves capacitats físiques i mentals.
    La societat es distribueix (artesans, guardians i
    governants). El guardians (homes i dones) han de
    tenir els bens en comú, per evitar ambicions
    personals i així es dedicaran exclusivament al bé
    collectiu.
  • Aristòtil Dacord amb Plató en que estiguin
    clares i que cadascú desenvolupi correctament la
    seva funció. Distingeix justícia comunicativa
    igualtat en lintercanvi de béns. Justícia
    distributiva les diferents funcions en el
    collectiu shan de basar en diferència de
    mèrits. El que correspon a cadascú dependrà del
    seu rang social i dels seus mèrits.
  • Tomàs dAquino En el S.XIII, fa una síntesi de
    cristianisme i aristotelisme. La justícia
    consisteix en complir dos tipus de lleis la llei
    positiva ( pren la seva obligatorietat dun pacte
    o conveni) i la llei natural, que és la que prové
    de Déu. A partir de la llei natural es comença a
    donar la creença duns drets naturals de les
    persones.

9
  • Edat moderna Insistència en uns drets naturals.
    Es consideren legítims els sistemes polítics que
    garanteixen un drets a tota la població. El poder
    és de la llei. Autors que ho defensen (Locke,
    Hobbes, Rousseau) La societat política és fruit
    del contracte social (les persones renuncien a
    part dels drets individuals a favor de lestat).
  • Utilitarisme La concepció de justícia, és la de
    major felicitat per al major nombre de persones.
    (Stuart Mill). A lutilitarisme se li ha
    objectat que para esment en elevar el benestar el
    nivell global de la societat, però no en la
    distribució dels bens en la societat. ( No és el
    mateix que un tengui 400 i 99 tinguin 100 entre
    tots, que el fet que 100 tinguin 5 cada un).
    Així i tot tant Bentham com Mill, que consideren
    que la vida de tota persona val el mateix, ja dur
    implícit que tota societat ha de posar mesures
    redistributives.

10
  • Teories socialistes La justícia sentén com
    labolició dels privilegis socioeconòmics dels
    poderosos. En les teories socialistes hi ha
    diferents plantejaments per aconseguir-ho.
    Socialisme utòpic No és possible una societat
    justa i pròspera si no abolim la propietat
    privada dels mitjans de producció. Anarquisme
    Justícia vindrà dun canvi profund de les
    persones i de les estructures socials que
    permetran labolició de lestat. Marxisme La
    prioritat no és labolició de lEstat, aquest
    desapareixerà després dun llarg procés
    revolucionari i hagi cessat la divisió entre
    explotadors i explotats.
  • Liberalisme contemporani Liberalisme
    propietarista en una societat justa no se li pot
    arrabassar a lindividu allò sobre el que té
    legítima propietat. Nozick reconeix el dret a la
    propietat com a dret natural. Daquesta manera es
    considera que lEstat no ha de redistribuir bens,
    perquè daquesta manera atempta contra els bens
    legítimament adquirits. Així un Estat que grava
    impostos per ajudar a altres és moralment
    illegítim.

11
  • Liberalisme solidarista Rawls (Teoria de la
    Justícia 1971) Segons ell, una norma és justa
    quan afavoreix a tothom. Ell proposa una posició
    original imaginaria on els membres duna
    societat no poden saber quines condicions tindran
    ells particularment, per tant no pensaran normes
    que els beneficien a ells, sinó que pensen que
    poden estar en la pitjor situació (malalt, pobre,
    membre de raça discriminada..) i així pensen les
    normes. Així qualsevol persona intelligent
    partirà de dos principis
  • 1.- Llibertats polítiques bàsiques per a tots.
  • 2.- Més avantatges pels membres menys avantatjats
    socialment.
  • A més sha de tenir en compte que no totes les
    persones són iguals, per això cal que cada un
    doni el millor de sí perquè sen beneficii la
    collectivitat. La justícia per Rawls és
    assegurar unes llibertats i drets bàsics per a
    tots.

12
TEORIES MIXTES
  • Igualtat complexa (Michael Walzer) Igualtat no
    és el mateix que igualitarisme (entès com
    idèntic) Igualtat significa desaparició de
    dominacions. La igualtat complexa té dos
    aspectes 1.- Hi ha diversos criteris de
    distribució dels bens socials. 2.- Cal evitar que
    en una societat hi hagi un bé dominant (ex. Que
    qui tengui poder polític tingui avantatges en els
    negocis...etc.)
  • Lètica discursiva Apel i Habermas.
    Reconeixement recíproc de tots els parlants i
    daquí establir un procediment per establir
    normes. Una norma serà justa quan tots els
    parlants afectats, després del diàleg estan
    disposats a donar-hi el seu consentiment. El
    diàleg sha dhaver celebrat en condicions de
    simetria.

13
EL DRET
  • Concepte i classes de dret.
  • Sistema de regles públiques que regeix les
    relacions duns amb els altres i compta amb el
    suport del poder coactiu de les institucions
    polítiques.
  • Dret natural Conjunt de regles de caràcter
    universal i superior enfront de les legislacions
    concretes dels estats. Serveix de criteri per
    jutjar els sistemes jurídics.
  • Dret positiu Conjunt de lleis vigents en un
    determinat país.
  • Els defensors de positivisme jurídic consideren
    que no existeix el dret natural i els
    iusnaturalistes consideren la prioritat del dret
    natural.
  • Hi ha una posició intermèdia, consideren que no
    cal admetre un suposat dret natural, però
    considera que hi ha uns principis suprems de dret
    que són els principis digualtat, llibertat i
    respecte a la dignitat de les persones i les
    lleis vigents shi ha dajustar.

14
  • Els drets humans
  • Són drets que pretenen tenir validesa, siguin o
    no reconeguts per un estat.
  • Fases
  • Drets de primera generació (S.XVII i XVIII) (el
    que més amunt hem identificat com civils i
    polítics.
  • Drets de segona generació (els hem identificat
    com econòmics, socials i culturals)
  • Drets de tercera generació Dret a viure en una
    societat amb pau, a desenvolupar-se en un medi
    ambient sa, el dret dels pobles a
    desenvolupar-se.

15
REPTES DE LESTAT
  • LEstat sentén com un conjunt dinstitucions que
    té la funció de vetlar pe bé comú.
  • Se li suposen avui en dia tres funcions
  • Defensa dels drets humans Defensar-los i
    afavorir als ciutadans lapoderament de les seves
    capacitats (Nausbaum). Perquè tots es puguin
    apoderar de les pròpies capacitats, lEstat ha
    dafavorir especialment als més dèbils. Una tasca
    dels Estats es difondre i donar a conèixer els
    drets humans.
  • Defensa i promoció dels valors liberals i
    democràtics En una societat democràtica es dóna
    el pluralisme moral, polític, religiós i
    filosòfic. Hi conviuen persones en diferents
    ideologies i amb diferents ideals de vida bona.
    Per això és imprescindible compartir uns valors
    de justícia. Aquests valors es resumeixen en el
    respecte als drets humans, defensa de la
    llibertat, la igualtat i la solidaritat i actitud
    de diàleg i respecte actiu.
  • Pau interna i internacional LEstat té funcions
    de proporcionar mecanismes de resolució de
    conflictes (que sempre es donen en la
    convivència). Per això en lordre intern ha de
    garantir lordre públic, seguretat ciutadana i
    harmonia en les relacions socials. A nivell
    internacional té lobligació de defensar els
    ciutadans davant possibles agressions o
    ingerències daltres estats. Per això lEstat
    necessita de bones lleis.

16
EXCURSUS DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA PP.277
  • Es sosté sota el principi que en la dignitat de
    lésser humà hi rau la possibilitat de participar
    de forma activa en les decisions que lafecten.
  • Així, no es tracte deliminar les formes de
    participació actuals, sinó anar més enllà i a més
    de la participació en lelecció de representants,
    idear altres mecanismes de participació.
  • Hi ha varies vessants, duna banda es considera
    que una forma danar vers una democràcia
    participativa consistirà en descentralitzar el
    poder i aproximar-ho als ciutadans, una altre
    proposta considera que es tracta de participar
    també no sols en la presa de decisions
    polítiques, sinó també participar en altres
    centres de poder, com són els poders socials i
    econòmics.
Write a Comment
User Comments (0)
About PowerShow.com