DEFINICI - PowerPoint PPT Presentation

1 / 23
About This Presentation
Title:

DEFINICI

Description:

Title: DEFINICI N Author: Cush Et ope Last modified by: montse Created Date: 11/8/1999 5:34:00 AM Document presentation format: Presentaci n en pantalla (4:3) – PowerPoint PPT presentation

Number of Views:128
Avg rating:3.0/5.0
Slides: 24
Provided by: Cus93
Category:
Tags: definici | certes

less

Transcript and Presenter's Notes

Title: DEFINICI


1
III Jornades HEIA PSICOLOGIA. Violència i
manifestacions agressives en letapa
infanto-juvenil Girona, 15 de maig de 2004
Agressivitat en linfant i ladolescent
Jordi Barris Ruset
2
Agressivitat normal
  • Lactant no existeix classificació com agressiu.
  • Existència de nadons amb temperament difícil
    (reaccions intenses, adaptació lenta, ritmes
    irregulars).
  • El temperament sol evolucionar entre lany de
    vida i ledat pre-escolar.
  • Importància del vincle pares-fill per no fixar
    trets del caràcter que evolucionen paulatinament.
  • Nen pre-escolar rebequeries quan se li aplica
    una mesura disciplinària o sel frustra.
  • Manifestació normal de la independència i
    afirmació.
  • Els episodis aïllats no shan de considerar com
    una forma dagressivitat problemàtica i cal
    ajudar-los a aprendre altres formes de resoldre
    els conflictes i les regles de socialització
    sense agressió.

3
Agressivitat normal
  • Edat pre-escolar i escolar incidents en els
    conflictes entre companys, reacció agressiva en
    les discussions i baix control dels impulsos.
  • Apareixen jocs de fantasia agressiva, però que no
    es relacionen directament amb una conducta
    agressiva.
  • Paulatina introjecció de les regles socials i de
    les conseqüències negatives en les relacions de
    la conducta agressiva incidents aïllats
    dagressió lligats a un control imperfecte de la
    impulsivitat.
  • Adolescència les relacions amb els iguals tenen
    trets agressius ritualitzats (llenguatge).
  • Agressivitat manifestes de baixa intensitat vs
    existència de capacitat de judici i de control de
    la impulsivitat.

4
Agressivitat problemàtica
  • Interrelació de factors
  • Biològics proporciona característiques com
    reactivitat o impulsivitat.
  • Psicològics trets com capacitat de relació
    emocional, alteració en la interpretació de la
    interacció social, estratègies inadequades de
    resolució de problemes.
  • Socials dèficits vinculatius amb les edats
    primerenques, models de conducta incorrectes,
    contingències de recompensa incorrectes
    (recompensar la conducta agressiva), dèficit de
    vigilància efectiva i disciplinària en els
    educadors, exposició a conductes violentes en
    cuidadors, entorn social o mitjans de
    comunicació.

5
Agressivitat problemàtica
  • FACTORS
  • Biològics psicològics socials
  • Increment AGRESSIVITAT
  • Es considera que, malgrat el factor biològic, la
    violència no està lligada a un GEN, sinó que els
    factors PSICOLÒGICS i SOCIALS són determinants al
    incidir sobre una VULNERABILITAT BIOLÒGICA del
    nen.

6
Formes clíniques agressivitat
  • Sobserva agressivitat en
  • Tr. Negativista-desafiant
  • Tr. del comportament o disocial
  • Tr. Explossiu intermitent
  • Pot observar-se agressivitat en
  • TDA-H
  • Retràs Mental i Tr. Generalitzats del
    desenvolupament
  • Problemes de relació pares-fills
  • Tr. Ansietat, afectius (bipolar i depressió) i
    psicòtics
  • Intoxicació per ingesta de substàncies
  • Conseqüència dun trastorn físic-orgànic (lesió
    cerebral)

CIE-10 DSM-IV - Limitat al context familiar -
Grupal - En nens no socialitzats - Solitari - En
nens socialitzats - Indiferenciat
7
Repercussions de lagressivitat
  • Enfermetat freqüent de prevalença propera al 4-8
    de la població infanto-juvenil.
  • Alta persistència i tendència a la cronicitat.
  • Dalt risc immediat i diferit.
  • Diferents nivells de gravetat.
  • Molt variades circumstàncies etiopatogèniques.
  • (personals, familiars, socials, biològiques)
  • Simptomatologia conductual i afectiva.
  • Gran repercussió individual, familiar i social.
  • Formulació diagnòstica imprecisa.

8
Repercussions de lagressivitat
  • Subjectes conflictius que no aprenen amb
    lexperiència o el càstig.
  • Trenquen les normes socials habituals.
  • Actuen amb agresivitat.
  • Els costa sentir vergonya i culpa.
  • Alt nivell dimpulsivitat i reactivitat.
  • Baixa tolerància a les frustracions.
  • Tendència a legocentrisme i lextrapunició.
  • Poca capacitat dempatia i col.laboració.
  • Poca capacitat destablir relacions
    interpersonals estables i equitatives.

9
Repercussions de lagressivitat
  • Repercussions variables depenent de factors
    biològics, personals i ambientals
  • 1) Edat increment progressiu.
  • 2) Característiques socioculturals i econòmiques
    relació inversa.
  • 3) Sexe predomini superior del masculí
  • 4) Trets caracterials el factor biològic
    determina el dèficit de control en trets
    dimpulsivitat i reactivitat.
  • 5) Estils educatius dels educadors determinen el
    dèficit de tolerància a la frustració i els
    estils manipuladors i tirànics, a més dels
    patrons dinterrelació i socialització.
  • 6) Importància de lentorn sociocultural
    incrementa o redueix la problemàtica pels models
    que proporciona en les formes de resoldre els
    conflictes.

10
Repercussions de lagressivitat personals
  • PSIQUIÀTRICA
  • DEPRESSIÓ fins el 50
    ANSIETAT fins el 22
  • T. HIPERCINÈTIC fins 40-80 RETRÀS MENTAL
    fins 15 Psicosis, Trastorn bipolar i abús de
    drogues
  • Ideació suïcida
  • NEUROLÒGICA Disfuncions del S.N.C.,
    Epilèpsia Problemes de coordinació
    visuomotora, turpitud motriu, dificultats en
    atenció-concentració
  • COGNOSCITIVA Trastorns específics del
    desenvolupament fallos en abstracció i
    raonament, dificultats en lectura, aritmètica i
    llenguatge
  • ACADÈMICA Fracàs i retràs escolar

11
Repercussions de lagressivitat familiar
  • Trencament de les relacions familiars fugues de
    casa, internaments en centres dacollida.
  • Agressivitat intrafamiliar distòcia en les
    relacions, amb rols alterats en les dinàmiques
    relacionals pares-fill.
  • Manca de pautes de contenció familiar adequades
    estils educatius insatisfactoris.
  • Increment de la patologia familiar sincrementen
    els índexs de patologia en els membres del
    sistema familiar.
  • Aparició de conductes de risc embarassos no
    desitjats, conductes adictives,...
  • Conflictes amb la justícia intervenció dels
    serveis de protecció de menors per aturar la
    distòcia familiar.

12
Repercussions de lagressivitat relacional
  • Conflictivitat en les relacions que mantenen
    producte de la baixa capacitat empàtica, la
    percepció dhostilitat en lentorn i lestil
    agressiu i poc assertiu que adopten en els
    intercanvis relacionals.
  • Aparició de situacions de marginalitat es creen
    grups minoritaris que sajunten per afinitats que
    tendeixen a exclourels de la societat.
  • Grup amb actituds racistes.
  • Grup de relació al voltant de les drogues.
  • Grups sectaris.
  • Grups de violència indeterminada, sense objectiu
    concret.
  • Relacions inestables, tant en grup diguals com
    en les sentimentals i menor projecció econòmica.

13
Evolució i pronòstic del perfil agressiu
  • El seguiment dels individus amb agressivitat posa
    de manifest una alta capacitat predictiva de risc
    a presentar problemes disocials i/o abús de
    substàncies.
  • 20 anys de seguiment dadolescents amb trastorn
    de conducta
  • 47 no presentaven trastorns de conducta o
    antisocials.
  • 24 trastorns dansietat.
  • 25 abús de substàncies.
  • 50 cumplien criteris de personalitat antisocial.
  • El curs sol ser desfavorable les formes lleus
    milloren, però les greus tendeixen a la
    cronicitat que desemboca al tr. Antisocial de la
    personalitat en ladult.

14
Evolució i pronòstic del perfil agressiu
  • Característiques fonamentals de mal pronòstic
  • El començament precoç.
  • Característiques del medi familiar distòcia
    entre pares, violència i agressions.
  • El caràcter persistent al llarg del temps.
  • La varietat, freqüència i gravetat de les
    conductes (més important que el nivell
    socioeconòmic).
  • Associació amb trastorns comòrbids (especialment
    TDAH).
  • La continuïtat del trastorn al passar a
    ladolescència i daquesta a la vida adulta.
  • Rutter el 75 dels nens amb diagnòstic de tr. de
    conducta als 8 anys continuen igual als 15 anys.
  • Les conductes agressives són els que indiquen un
    pitjor pronòstic i més es cronifiquen
    correlacionen amb actes delictius en la juventut.

15
Evolució i pronòstic del perfil agressiu
  • El 50 de las formes extremes de temperament
    difícil trastorns de conducta o emocionals 5
    anys després (10 en el temperament fàcil).
  • Nens amb conductes agressives als 2-4 anys i amb
    problemes persistents de conducta tenen un perfil
    temperamental més difícil que aquells sense
    aquests problemes.
  • El seguiment mostra una tasa de trastorns de
    conducta clarament superior entre els nens de
    temperament difícil, encara que les
    característiques familiars juguen un paper
    important en levolució.
  • Els índex de projecció econòmica i nivells
    destatus laboral i acadèmic són
    significativament inferiors en aquells nens que
    mostren trets dalteració comportamental en les
    etapes infantil i escolar.

16
Evolució i pronòstic del perfil agressiu
  • Temperament difícil als 18 mesos correlaciona amb
    agressivitat i conducta oposicionista als 12
    anys.
  • Els nens d11 anys amb alta impulsivitat i baixa
    tolerància a la frustració i empatia mostraven
    major agressivitat i violència als 15 anys i
    dadults.
  • El temperament difícil als 3-4 anys és el millor
    predictor de problemes de conducta a lescola als
    12 anys.
  • El temperament difícil als 18 i 24 mesos
    sassocia amb problemes internalitzats als 5
    anys, però no amb externalitzats.

17
Evolució i pronòstic del perfil agressiu
Efectes de les situacions dalt risc continuum
Curt termini Mig termini Llarg
termini -dsescens daspiracions -fracàs escolar
-dependència econòmica o objectius irreals
-desesperança -problemes físics. -autoestima
pobre i inseguretat psíquics i
emocionals -falta dorientació -alienació i
-implicacions amb la cap el futur
aïllament justícia i el delicte -escassa
capacitat -despreocupat destudis i falta
dels altres dhàbits per aprendre
-auto-exclusió -motivació alterada i exclusió
18
Evolució i pronòstic del perfil agressiu
  • Alguns signes clínics devolució alterada i
    indicatius dindividu en risc són
  • Absentisme en les classes.
  • Fracàs i retràs en 1-2 cursos escolars.
  • Arriba tard a lescola o a classe.
  • Mals resultats en mates i lectura
  • Falta de motivació.
  • Es troba en cursos retrassats.
  • Baixa identificació amb lescola.
  • No aprén de la relació educació/la vida.
  • Actitud rebel cap a lautoritat.
  • Llenguatge pobre i falta dhabilitat verbal.
  • Baixa tolerància cap a les activitats
    organitzades.
  • Conducta agressiva o violenta (trets acting-out).

19
Factors precipitants familiars en el perfil
agressiu
  • KANNER (1935) Llars desfetes.
  • TRAMER (1940) Abandonament afectiu.
  • CONCLUSIONS ACTUALS EL FACTOR FONAMENTAL SÓN ELS
    ESTILS EDUCATIUS. Les formes de relació afectiva
    i de resolució de conflictes dels pares entre si
    i en relació amb els fills.
  • LES VARIACIONS DE LESTRUCTURA FAMILIAR NO SÓN
    PER SE UN FACTOR ETIOLÒGIC SIGNIFICATIU.

20
Factors precipitants familiars en el perfil
agressiu
  • Teoria coercitiva de Patterson (1982)
  • Origen de les conductes agressives
  • Fracàs en lestabliment de regles.
  • Fracàs en controlar la conducta dels fills.
  • Fracàs en establir càstigs i premis contingents i
    no agressius.
  • Fracàs en discutir desacords i en arribar a
    compromisos.
  • Fracàs en el suport als fills davant situacions
    de crisis.

21
Factors precipitants familiars en el perfil
agressiu
  • Estil dautoritat parental
  • Permissiva - Crítica - Rebuig - Desinteressada
    Associada a falta de control y límits, absència
    dinteracció emocional i personal,
    individualisme, agressivitat, falta de
    responsabilitat social, escàs autocontrol.
  • Presència freqüent de baixa autoestima i de
    relacions paternofilials conflictives.
  • La permissivitat en les actuacions pot
    coexistir amb autoritarisme i violència
    indiscriminades, en lactuació dels pares.
  • Lús destratègies reactives en lloc de
    preventives és major entre els pares de nens amb
    problemes de conducta.

22
Altres factors precipitants del perfil agressiu
  • Determinats aconteixements vitals o certes
    conductes de risc poden portar al nen cap a
    conductes desadaptades.

Factors precipitants i conductes de risc en
individus agressius Esdeveniments vitals
Conducta dalt risc Conducta desadaptada -abús
-sentiment depressiu -depressió -alcoholisme
-mala imatge corporal -trastorn
alimentari -família separada -experiència
sexual -embaràs adolescent precoç i
incorrecta -SIDA -pèrdua (mort/divorci) -abús
de drogues -dependència drogues -pobresa
-ideació autolítica -suïcidi (consumat o
no) -falta de vincles -agressió i odi
-violència/delinqüència parentals -mal
resultat escola -fracàs escolar
23
Factors protectors en el perfil agressiu
  • Levolució psicopatològica dels nens amb
    temperament difícil, o amb alta impulsivitat i
    alta reactivitat, depén en gran mesura de factors
    ambientals
  • 1) GRAU DE CONCORDANÇA/DISCORDANÇA DELS PARES.
  • 2) NIVELL SOCIOECONÒMIC.
  • 3) GRAU DE DISARMONIA INTRAFAMILIAR.
  • 4) DISPONIBILITAT DELS PARES PER CANVIS.
  • 5) FACTORS CULTURALES.
  • 6) ESTRÉS AMBIENTAL.
  • Factors protectors Caraterístiques
    temperamentals individuals. Domini dhabilitats
    socials. Estils dautoritat parental adequats.
    Experiències dinteracció social que fomenten la
    confiança. Oportunitats favorables en
    ladolescència.
Write a Comment
User Comments (0)
About PowerShow.com