INFORME DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS - PowerPoint PPT Presentation

Loading...

PPT – INFORME DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS PowerPoint presentation | free to download - id: 7bf719-ZDg2N



Loading


The Adobe Flash plugin is needed to view this content

Get the plugin now

View by Category
About This Presentation
Title:

INFORME DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS

Description:

... a l absentisme i a la conflictivitat. (3) Centres. En aquests cap tol es fa una an lisi dels centres educatius de les Illes Balears per titularitat de ... – PowerPoint PPT presentation

Number of Views:15
Avg rating:3.0/5.0
Slides: 45
Provided by: CPU87
Learn more at: http://www.balearweb.net
Category:

less

Write a Comment
User Comments (0)
Transcript and Presenter's Notes

Title: INFORME DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS


1
INFORME DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS
  • CURS 2006-2007

2
BASE DE LINFORME
  • Aquest informe respon a lobligació del CEIB
    establerta en el punt 2 de larticle 8 del Decret
    legislatiu 112/2001, on consta que amb caràcter
    anual, ha daprovar per majoria absoluta i fer
    públic un informe sobre lestat del sistema
    educatiu de les Illes Balears.

3
  • No obstant això, és per primera vegada que el
    Consell Escolar de les Illes Balears realitza
    aquest informe i reuneix les dades del sistema
    educatiu de la nostra comunitat autònoma,
    corresponents al curs 2006-2007, en un mateix
    informe que possibilita una anàlisi més
    interrelacionada de les dades, perquè els
    elements que configuren el sistema educatiu que
    shan reunit aquí no actuen per separat, sinó que
    uns són causa o conseqüència dels altres.

4
Qüestions prèvies
  • Per què el curs 2006-2007? Perquè són les
    darreres dades completes que tenim
  • Son dades definitives
  • Elaboració pel propi consell amb participació i
    aprovació amb el màxim consens

5
ESTRUCTURA DE LINFORME
  • Linforme sha estructurat en quatre apartats que
    constitueixen leix sobre el qual gira tot
    lensenyament context, alumnat, centres i
    professorat. Daquesta visió global sen deriven
    les aportacions, valoracions, conclusions i
    propostes que sextreuen del conjunt de la
    informació aportada. El final de cada un dels
    capítols inclou un apartat de conclusions i
    recomanacions

6
(1) Context geogràfic, demogràfic, lingüístic i
econòmic.
  • En aquest apartat hi ha una descripció dels
    aspectes geogràfics, demogràfics, lingüístics i
    econòmics més importants de les Illes Balears.

7
(2) Alumnat.
  • A linforme, les referències sobre alumnat es
    presenten en base a la mateixa estructura així
    com està ordenat el sistema educatiu. Sanalitzen
    les dades dels alumnes deducació infantil,
    primària, secundària obligatòria, batxillerat i
    cicles formatius. També es comenten dades
    daltres ensenyaments i de programes concrets.
  • Lestudi de cada etapa inclou referències a la
    matrícula total per illes i per titularitat de
    centre, a lalumnat amb necessitats específiques
    de suport educatiu, a lalumnat estranger, als
    resultats acadèmics, a labsentisme i a la
    conflictivitat.

8
(3) Centres.
  • En aquests capítol es fa una anàlisi dels centres
    educatius de les Illes Balears per titularitat de
    centre (públics, privats-concertats i privats),
    tant del règim general com de lespecial,
    incloent-hi aspectes relacionats amb el seu
    funcionament.
  • A més, també inclou lestudi dels apartats
    relacionats amb els Equips dOrientació Educativa
    i Psicopedagògica (EOEP), els Equips dAtenció
    Primerenca (EAP), els equips de suport a
    lensenyament en llengua catalana, els camps
    daprenentatge, els equipaments informàtics i
    noves tecnologies, les eleccions als consells
    escolars dels centres i les associacions de pares
    i mares dalumnes.

9
(4) Professorat.
  • El curs 2006/07 la plantilla de professorat de
    les Illes Balears estava formada per un total de
    14.288 docents, dels quals 10.186 pertanyien a
    lensenyament públic i 4.102 al privat.
  • En aquest capítol es realitza una anàlisi de la
    plantilla del professorat segons la seva
    especialitat educativa, la seva pertinença a
    lensenyament públic o privat, la seva la
    situació laboral, la formació i loferta pública
    de places docents.
  • El personal no docent de lensenyament públic
    també està inclòs en aquest capítol.

10
(5) La situació del sistema educatiu de les Illes
Balears en relació als objectius de 2010 de la
Unió Europea.
  • El curs escolar 2006/07 és el primer de
    laplicació de la Llei Orgànica dEducació. Un
    dels principis daquesta llei consisteix en un
    compromís decidit amb els objectius plantejats
    per la Unió Europea per als propers anys. Aquest
    compromís es va concretar en lInforme 2006
    Objetivos Educativos y Puntos de Referencia 2010.
    Conferencia de Educación. Ministerio de Educación
    y Ciencia (2007), on es posa de manifest la
    necessitat que el nostre sistema educatiu
    aconsegueixi els objectius europeus el 2010.
    Perquè això sigui possible cal que totes les
    administracions educatives collaborin per
    aconseguir aquesta fita.

11
Linforme conclou amb un capítol de mesures
urgents per a la millora del sistema educatiu.
  • En aquest capítol es resumeixen els aspectes més
    destacats dels capítols anteriors. El Consell
    Escolar de les Illes Balears esmenta aquelles
    qüestions que encapçalarien un paquet de mesures
    urgents dirigides a millorar la situació del
    nostre sistema educatiu.

12
SOBRE EL CONTEXT
  • En ressaltam
  • Augment població illes
  • Augment població capitals
  • Increment població estrangera
  • Despesa pública
  • Proposta finançament

13
Població
14
Gràfic població capitals
15
Població estrangera
16
Distribució geogràfica de la densitat de població
estrangera per municipis
lt10
gt10 lt20
gt20
17
Despesa pública en educació en relació al PIB
18
Finançament
  • Els pressuposts de la Conselleria dEducació i
    Cultura de 2007 experimentaren un increment del
    6,64 respecte del curs anterior, tot i això
    hauria daugmentar encara més el finançament de
    leducació no universitària, tenint presents les
    singularitats de cada illa, laugment de la
    població i laugment de la població estrangera en
    edat descolarització obligatòria. En qualsevol
    cas, el percentatge dinversió en educació
    shauria dincrementar fins al 6 del PIB.

19
SOBRE LALUMNAT
  • En ressaltam
  • Matrícula
  • Taxa abandonament destudis
  • Fracàs escolar
  • Ràtios
  • Alumnat estranger

20
Variacions de les matrícules
21
Matrícula
  • En el període de deu anys entre el 1997 i el 2007
    es produeix un augment del 6,80 de la matrícula,
    però aquest percentatge amaga desigualtats i
    oscillacions en la progressió en determinades
    etapes educatives i en determinats cursos,
    especialment en ensenyament no obligatori.

22
Comparació 10 anys
23
Taxes descolarització
  • Comparant la matrícula dalumnes amb el cens
    dhabitants, es dedueix que gairebé la totalitat
    dels alumnes en edat destudiar a educació
    primària i secundària obligatòria estan
    escolaritzats. Comparant les dades del padró
    municipal dhabitants amb la matrícula deducació
    infantil, hom pot deduir que hi ha un 44
    dinfants que no estan escolaritzats.

24
Abandonament escolar prematur
  • Lany 2005, la taxa europea dabandonament
    prematur del sistema educatiu estava en el 16,9
    i la taxa a Espanya era molt alta (30,8 ), sols
    superada per Portugal i Malta. Aquest mateix any
    la xifra dabandonament corresponent a la
    població de les Illes Balears era del 40, dada
    sols superada per Ceuta i Melilla (43,2 )

25
Evolució de la taxa dabandonament escolar
26
Fracàs escolar
27
Valors mitjans
28
Comparativa mitjana
29
Index SEC
  • Líndex SEC reflecteix el nivell econòmic, social
    i cultural de lentorn familiar i és un element
    corrector dels resultats.

30
PROPOSTA SOBRE FRACÀS
  • Això podria indicar que les causes del fracàs
    escolar poden estar relacionades amb aspectes de
    caràcter socioeconòmic, dabsentisme i
    conflictivitat, per la qual cosa les
    administracions haurien de preveure els recursos
    humans i materials que permetessin la recuperació
    daquest sector de lalumnat, així com preveure
    les situacions de risc que es poguessin produir.

31
Dades de ràtios
  • Per nivell educatiu
  • Educació infantil La ràtio és baixa a
    lensenyament privat, mentre que superen el
    promig els ensenyaments públic i concertat.
  • Educació primària La ràtio més baixa és a
    lensenyament públic i més alta als ensenyaments
    concertat i privat.
  • Educació secundària obligatòria Ràtio per sota
    del promig a lensenyament públic i més alta als
    ensenyaments concertat i privat.
  • Per titularitat de centre
  • Ensenyament públic Les ràtios són altes a
    Menorca i Eivissa, mentre que a Mallorca i a
    Formentera són lleugerament més baixes.
  • Ensenyament concertat Ràtios altes a Mallorca i
    Eivissa, mentre que Menorca i Formentera estan
    per sota del promig.
  • Ensenyament privat A Mallorca és més baixa que a
    Eivissa.
  • Proposta creació de nous centres i noves unitats

32
PROPOSTA SOBRE RÀTIOS
  • Els desequilibris en les ràtios que afecten les
    diferents etapes, centres i illes, fan
    recomanable dur a la pràctica mesures
    correctores. El Consell Escolar de les Illes
    Balears ja sha pronunciat respecte daquesta
    qüestió i ha fet les recomanacions oportunes per
    a les etapes preobligatòria, obligatòria i
    postobligatòria que són les següents
  • Educació infantil-1 8 alumnes (de 0 a 2 anys)
    12 alumnes (d1 a 3 anys).
  • Educació infantil-2 i primària 20 alumnes
  • ESO 25 alumnes
  • Batxillerat 30 alumnes

33
ALUMNAT ESTRANGER
34
Proposta alumnat estranger
  • Lalumnat estranger sha incrementat els darrers
    cursos. A les Illes Balears hi ha al voltant de
    20.000 alumnes estrangers originaris de 91
    nacionalitats diferents, gairebé la meitat dels
    quals no tenen per llengua materna alguna llengua
    romànica, la qual cosa és una dificultat escolar
    afegida quan lalumnat sincorpora a nivells
    dESO, batxillerat o cicles formatius. Es detecta
    un estancament de la matrícula de lalumnat
    estranger en els centres concertats, així com un
    increment notable en els centres públics,
    situació que es dóna a totes les etapes. Aquesta
    distribució desigual de lalumnat faria
    necessària una distribució més equitativa entre
    centres públics i concertats que permetés
    compensar el desequilibri actual i afavorir la
    integració.

35
PROPOSTA CENTRES INFRAESTRUCTURES I MAPA ESCOLAR
  • Lactual distribució de la població, amb
    laugment demogràfic de les localitats,
    laparició de nous nuclis urbans i el
    corresponent augment de la població escolar de
    diferents etapes educatives, fa imprescindible
    una revisió de les noves necessitats
    dinfraestructures educatives i la seva ubicació.
    Això implica lelaboració dun mapa escolar
    consensuat amb els sectors de la comunitat
    educativa, capaç de cobrir les necessitats a mig
    i llarg termini. Aquesta previsió hauria de tenir
    en compte el repartiment equitatiu de lalumnat
    nouvingut, el de necessitats educatives especials
    i el de compensació educativa. Seria recomanable
    que els nous centres fossin dissenyats com a
    models integrals de les diferents etapes
    educatives. Les necessitats sociolaborals de les
    Illes Balears estan en evolució constant i fan
    imprescindible que loferta educativa shi
    adapti, especialment en els cicles formatius de
    formació professional, de les escoles oficials
    didiomes i de lensenyament de persones adultes.

36
Serveis complementaris
  • Els serveis complementaris que ofereixen els
    centres educatius és desigual i en el decurs de
    linforme ha quedat evident el seu ús i les
    mancances. Els centres educatius haurien
    doferir, de manera generalitzada i
    independentment de la seva etapa i titularitat,
    els serveis de menjador, transport i escola
    matinera, per tal de garantir aquests serveis a
    tot lalumnat.

37
SOBRE EL PROFESSORAT
  • En ressaltam
  • Excessiu nombre de professorat interí
  • Necessitat de formació permanent

38
Excés professorat interí a lensenyament públic
  • A les Illes Balears el percentatge de plantilla
    interina a lensenyament públic és el més alt de
    tot lestat, essent especialment alt entre el
    professorat deducació secundària a Menorca i a
    les Pitiüses alhora hi hagué un descens doferta
    pública docupació en el curs 2006/07 respecte
    del curs anterior, molt evident en el cos de
    mestres i en el de formació professional. Aquesta
    realitat obliga a larbitri de mesures
    contundents dirigides a solucionar lactual
    situació, amb més oferta pública de places
    docents, tenint en compte la situació de cada
    illa i les necessitats de les diferents
    especialitats dels cossos.

39
Formació del professorat
  • La millora de la qualitat de leducació i
    ladaptació a les noves situacions educatives
    estan directament relacionades amb la formació
    permanent del professorat. Sha daugmentar
    loferta de cursos de formació, adaptada als
    actuals reptes i a les situacions previsibles,
    dacord amb els canvis socials que es produeixen,
    per poder garantir la qualitat de lensenyament i
    la millora del sistema educatiu, prioritzant els
    cursos de formació en centres per a millorar els
    seus resultats acadèmics i cobrir les seves
    necessitats educatives.

40
VALORS I ALTRES ASPECTES
  • PROPOSTES

41
Educació ambiental.
  • La comunitat educativa sha de comprometre en
    leducació per a la sostenibilitat mediambiental,
    fomentant actituds positives i compromeses envers
    lentorn, incorporant pràctiques de
    racionalització dels recursos naturals reducció,
    reutilització, reciclatge i consum responsable.

42
Valoració social de leducació
  • Leducació és una responsabilitat social que
    implica els diferents agents que hi participen
    directament i la societat en general. Aquesta és
    una realitat inqüestionable que hom no pot
    defugir. Cal, per tant, la valoració,
    sensibilització i participació en el sistema
    educatiu que garanteixi leducació i la formació
    de la societat futura en els valors humans.

43
Potenciar la participacio
  • Essent els pares i mares membres actius i
    responsables del procés educatiu dels seus fills
    i filles, cal que lAdministració faciliti la
    seva formació i participació, com per exemple
    impulsant la creació descoles de pares i mares,
    potenciant lassociacionisme dels pares i mares,
    impulsant lleis governamentals que potenciïn la
    conciliació laboral i tenir possibilitat
    dassistir a les reunions de tutories que es
    convoquin, elaborant mesures de participació
    activa dins el procés educatiu (consells
    escolars, comissions dabsentisme escolar,
    comissions descolarització...).

44
Finalment, el CEIB...
  • Demana laplicació efectiva en el sistema
    educatiu de les Illes Balears dels principis de
    coeducació, igualtat entre ambdós sexes i no
    discriminació per raons de gènere.
About PowerShow.com