Title: Exemple d
1Exemple dedifici
- NOM Sant Joan Les Fonts
- RENOM -----
- ÈPOCA Entre 1100 i 1199
- CONSAGRACIÓ 10-01-958
- PROVÍNCIA Girona
- COMARCA Garrotxa, la
- MUNICIPI SANT JOAN LES FONTS
- AGREGAT -----
- BISBAT Girona
- COORDENADES Longitud 2 30' 39 - Latitud 42
12' 45 - COORD. UTM Longitud 450 - Latitud 4650
2Grups de documentació (1)
- OBSERVACIONS A LA CRONOLOGIA
- Lesglésia dedicada a Sant Esteve, Sant Joan
i Sant Miguel fou consagrada el 958. - El 1079 fou donada pels comptes de Besalú,
Udalard Bernat de Milany, i sa muller, Ermessenda
a Sant Víctor de Marsella de la qual depenguè
fins el 1124. - Fou dotada amb 5 esglésies.
- Santa Eulàlia de Begudà
- Santa Maria de Castellar
- Sant Pere de Lligordà
- Sant Miquel de Capsec
- Sant Cristòfol les Fonts
- Lany 1981 fou declarada monument nacional.
3Grups de documentació (2)
- PLANIMETRIA
- - CATALUNYA ROMÀNICA. Vol. IV (La Garrotxa).
Barcelona, - Fundació Enciclopèdia Catalana,
1990. - PLANTES
- - Pag. 338 Planta de
l'església. - (Escala
1200). -
(Realització J. Marguí-G. Anglada,
- sense
data). -
4Grups de documentació (3)
- PLANIMETRIA
- - CATALUNYA ROMÀNICA. Vol. IV (La Garrotxa).
Barcelona, - Fundació Enciclopèdia Catalana,
1990. - PLANTES
- - Pàg. 342 Planta de
la porta. - (Sense
escala). -
(Realització A. Mazcuñan-J. Junyent,
- sense
data). - ALÇATS
- - Pàg. 342 Alçat de
la porta. - (Sense
escala). -
(Realització A. Mazcuñan-J. Junyent,
- sense
data).
5Grups de documentació (4)
- TIPOLOGIES DE PARAMENT
- - L'aparell, amb la introducció de carreus de
gres vermellós, sense arribar a la gran perfecció
en la disposició de les filades que hi ha als
absis de Sant Martí Sarroca, el campanar de Santa
Maria de la Seu d'Urgell o a l'església de Santa
Maria de Bell-lloc, prop de Santa Coloma de
Queralt, té una gran regularitat.
- (AMELLA I VELA, Josep-Lluís. "Sant Joan les
Fonts" dins "Catalunya Romànica". Vol. IV (La
Garrotxa). Barcelona, Fundació Enciclopèdia
Catalana, 1990, pàg. 339).
6Grups de documentació (5)
- DEPENDÈNCIES VERS UNA ALTRA
- SANTA EULALIA DE BEGUDÀ ..
- SANTA MARIA DE CASTELLAR
- SANT PERE DE LLIGORDÀ ..
- SANT MARTÍ DE CAPSEC ..
- SANT CRISTÒFOL LES FONTS
- (PLADEVALL, Antoni. "Sant Joan les Fonts,
monestir de" dins "Gran Enciclopèdia Catalana".
Vol. 13. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1979,
pàg. 250).
7Grups de documentació (6)
- OBSERVACIONS A L'ESTAT ACTUAL
- Hi ha tres moments constructius visibles a
linterior - 1.- Labsis i els murs perimetrals fins l'alçada
de la - cornisa.
- 2.- El realçat de la nau central que obliga a fer
l'ull de bou del mur est. - 3.- A la nau central hi ha dos moments de
construcció - la coberta dels dos primers trams amb capitells
sobre columnes adossades a la part central de la
nau, i - la coberta del tercer i quart tram on hi ha la
manca capitells i columnes enriquint la part
central de la nau. - Decoració de dents de serra de la façana nord, la
corresponent a la nau lateral nord ha estat molt
refeta. - Al segle XVIII s'afegí un campanar a l'angle
sud-oest. - Una de les finestres del cantó sud, fou
sacrificada -en el moment de l'erecció de la
torre-campanar- i convertida en una porta. - Afegitó de la sagristia a l'angle sud est.
- Construcció i eliminació del cor alt a l'interior
de l'església.
8Grups de documentació (7)
- MODIFICACIONS
- - Al cantó de migjorn actualment dues de les
tres finestres han restat tapades pels afegitons
posteriors del costat de migjorn. El campanar,
que té l'entrada a l'interior des del lateral de
migjorn, fou reformat al segle XVIII i convertit
en una torre hexagonal acabada en punta. Sota una
de les seves finestres hi ha inscrit l'any 1792,
data que correspon probablement amb l'ampliació
efectuada al temple en aquest moment.
- (AMELLA I VELA, Josep-Lluís. "Sant Joan les
Fonts" dins Catalunya Romànica". Vol. IV (La
Garrotxa). Barcelona, Fundació Enciclopèdia
Catalana, 1990, pàg. 339).
9Grups de documentació (8)
- MODIFICACIONS
- - El 1725 fou destruït un dels tres absis per
ampliar la rectoria. També perdé el primitiu
campanar romànic, essent l'actual de 1791-92. - (PLADEVALL, Antoni. "Sant Joan les Fonts,
monestir de" dins "Gran Enciclopèdia Catalana".
Vol. 13. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1979,
pàg. 250).
10Grups de documentació (9)
- INSCRIPCIONS
- INSCRIPCIÓ DE LA PICA BAPTISMAL.
- "No sabem amb certesa a què correspon les
lletres MNA inscrites a la pica baptismal, ni
podem assegurar que corresponguin a l'època
d'execució de la pica. F. Caula a "La parroquia y
el priorato de San Juan las Fonts. Tesoro
artístico del templo actual a "Tradició
Catalana". (Olot), núm. 582, (1928), es refereix
a aquestes lletres quan parla que hi ha esculpit
el nom del Salvador Emmanuel". - (BARGALLÓ I CHAVES, Eva. "Sant Joan les Fonts"
dins "Catalunya Romànica". Vol. IV (La Garrotxa).
Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, 1990,
pàg. 346).
11Grups de documentació (10)
- OBJECTES CONSERVATS AVUI A LEDIFICI
- - A l'església de Sant Joan les Fonts es
conserva una pica baptismal de grans dimensions,
formada per un gran cos semisfèric que recolza
damunt una base de secció troncocònica. La
superfície exterior del cos es decorada amb una
sèrie de motius ornamentals i figuracions. La
seva cronologia es situa entorn del segon quart i
mitjan segle XII. - (BARGALLÓ I CHAVES, Eva. "Sant Joan les Fonts"
dins "Catalunya Romànica". Vol. IV (La Garrotxa).
Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, 1990,
pàgs. 344-346).
12Grups de documentació (11)
- MATERIAL GRÀFIC
- - JUNYENT, Eduard. "Catalunya romànica.
L'arquitectura del segle XI".
Publicacions de l'Abadia de Montserrat, - 1976. (Biblioteca Abad Oliba. Sèrie
illustrada, 4). - ARQUITECTURA.
- EXTERIORS
- - Església.
- - Pàg. 242 Vista de
la capçalera. - (Clixé
Pau Barceló, sense data). - INTERIORS
- - Església.
- - Pàg. 242 Vista
interior de la nau.
- (Clixé
Pau Barceló, sense data).
13Grups de documentació (12)
- MATERIAL GRÀFIC
- - PUIG I CADAFALCH, Josep. FALGUERA, Antoni de.
- GODAY I CASALS, Josep. "L'arquitectura
romànica - a Catalunya. Els segles XII y XIII". Volum
III-1. - Barcelona, Institut d'Estudis Catalans,
Departament - de Cultura de la Generalitat de Catalunya,
1983, - 2ª edició facsímil.
- ARQUITECTURA.
- EXTERIORS
- - Església.
- - Pàg. 155, fig. 158
Vista del conjunt des de - llevant.
- (Clixé
Montsalvatje, sense data).
14Grups de documentació (13)
- MATERIAL GRÀFIC
- - PUIG I CADAFALCH, Josep. FALGUERA, Antoni
de. GODAY I CASALS, Josep. "L'arquitectura
romànica a Catalunya. Els segles XII y XIII".
Vol. III-2. Barcelona, Institut d'Estudis
Catalans, Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya, 1983, 2ª edició
facsímil (1ª edició de 1918).
- ARQUITECTURA.
- EXTERIORS
- - Església.
- - Pàg. 647 (s. p.),
fig. 882 Detall de l'absis - central.
- (Clixé
Foto Mas, sense data). - - Pàg. 758, fig. 1103
Detall de la porta oest. - (Clixé
Foto Mas, sense data). - ALTRES OBRES.
- PIQUES BAPTISMALS
- - Pàg. 540, fig. 749
Pica baptismal de Sant Joan les Fonts.
- (Clixé
Foto Mas, sense data).
15Grups de documentació (14)
- BIBLIOGRAFIA
- - CARBONELL I ESTELLER, Eduard. "L'art romànic
a Catalunya. - Segle XII. II. De Santa Maria de Ripoll a Santa
Maria de - Poblet". Barcelona, Edicions 62, 1975, pàg. 15.
- - CASTELLET, Manuel. "Traços d'un poble. Sant
Joan les - Fonts". Sant Joan les Fonts, Diputació de
Girona, Ajuntament - de Sant Joan les Fonts, 1995, sense paginar.
- - CATALÀ I ROCA, Pere. BRASÓ I VAQUÉS, Miquel.
"Castell de - Mont-Ros" dins "Els castells catalans". Vol.
III. Barcelona, - Rafael Dalmau Editor, 1971, pàgs. 134-136.
- - CAULA, F. "La parroquia y el priorato de San
Juan Las - Fonts. Tesoro artístico del templo actual" a "La
Tradició - Catalana". (Olot), núm. 582, (1928).
- - CAULA, Francesc. "Les parròquies i comuns de
Santa - Eulàlia de Begudà i Sant Joan les Fonts. Notes
històriques". - Girona, Diputació Provincial de Girona, 1981, 2ª
edició - facsímil (1ª edició de 1930), pàgs. 15-21, 182.
- - CAULA I VEGAS, Francesc. "Recull d'articles i
treballs". - Vol. I, "Amics de Sant Joan les Fonts-Amics de
Besalú".
16Variables (1)
- PORTES
- NOMBRE DE PORTES
- PORTA Nº 1
- ORIENTACIÓ DE LES PORTES
- O
- SITUACIÓ DE LA PORTA
- Façana
- CARACTERÍSTIQUES DE LA
PORTA - Arcs degradats amb
arquivoltes. - Dos arcs sense
decorar. - Un arc decorat.
- Dues columnes
per banda.. - TIPUS CAPITELL.
- Decorat.
- TIPUS FUST.
- Llis circular.
- Estriat
- TIPUS BASES.
- Llises.
LES FULLES DE LA PORTA
CARACTERÍSTIQUES DE LES
FULLES
Modernes
De fusta amb aplicacions de ferro
forjat ESTAT ACTUAL
Senceres
CORRESPONDENCIA PORTA/PARAMENT
Sobresortida
17Variables (2)
- ARCS DEGRADATS AMB ARQUIVOLTES
- Finestra nº 1
- Ubicació de la finestra
- Absis central
- Característiques
- Dos arcs llisos
- Una columna per
banda - Tipus capitells
- Decorats
- Tipus fusts
- Llisos
circulars - Tipus bases
- Llises
- Una arquivolta llisa
- Planimetria de la finestra
- Esqueixada en els
dos sentits del parament -
18Variables (3)
- DECORACIÓ
- TIPOLOGIA DE LA DECORACIÓ
- Cornisa simple
- Frisos dent de serra
- Fris de palmetes
- Entrellaç
- Cornisa amb mènsules
- Mitges canyes amb arcuacions
- Motiu de corda
- Motiu de boles
- Arcuacions cegues amb mènsules i
bandes - Fris dents de serra i mènsules
esculturades
19Variables (4)
- MOBILIARI
- PIQUES BAPTISMALS
- TIPUS DE PIQUES
- Amb decoració
- Circular
- DECORACIÓ DE LES PIQUES
- Figurativa
- Fitomòrfics
- ALTRES PARTICULARITATS
- Signatura
- MNA