TRASTORNOS DE CONDUCTA. ABODAJE EN FAMILIAS - PowerPoint PPT Presentation

Loading...

PPT – TRASTORNOS DE CONDUCTA. ABODAJE EN FAMILIAS PowerPoint presentation | free to download - id: 4e30cc-NGFlZ



Loading


The Adobe Flash plugin is needed to view this content

Get the plugin now

View by Category
About This Presentation
Title:

TRASTORNOS DE CONDUCTA. ABODAJE EN FAMILIAS

Description:

Comportaments pertobadors CARME HORTAL Octubre 2010 * * * * * * * * Com aplicar les conseq ncies Ser constant. De manera ferma i calmada. No entrar en el joc de ... – PowerPoint PPT presentation

Number of Views:307
Avg rating:3.0/5.0
Slides: 37
Provided by: Cristina106
Learn more at: http://www.bisbatgirona.cat
Category:

less

Write a Comment
User Comments (0)
Transcript and Presenter's Notes

Title: TRASTORNOS DE CONDUCTA. ABODAJE EN FAMILIAS


1
Comportaments pertobadors
CARME HORTAL Octubre 2010
2
Conducta pertorbadora
  • Són manifestacions conductuals globalitzades.
  • Existeix un contínuum dintensitat, freqüència,
    severitat i cronicitat.
  • En un extrem normalitat, en laltre trastorns di
    socials.
  • La conducta pertorbadora pot estar associada a
    una patologia o ser un trastorn en sí mateixa.

3
  • Existeixen conductes de desobediència en nens de
    2 ó 3 anys, considerades no només normals sinó
    necessàries per a que el nen desenvolupi les
    sensacions dindependència i autonomia que li
    permetran conèixer i interaccionar amb el món.
  • (Campbell,1993)

4
Definició
  • Conducta d'oposició i desafiant, pot ser un
    precursor dels trastorns de conducta.
  •  Un nen és diagnosticat amb trastorn d'oposició
    desafiant quan ell o ella té senyals de ser
    hostil i desafiant durant al menys 6 mesos.
  • El trastorn d'oposició desafiant pot començar a
    preescolar, mentre que els trastorns de conducta
    en general apareixen quan els nens són més grans.

5
Trastorn del comportament pertorbador
  • Patró de conducta persistent, repetitiu i
    inadequat per a ledat del menor.
  • Incompliment de normes socials
  • bàsiques.
  • Oposició als requeriments de les
  • figures dautoritat.
  • Conseqüència deteriorament de les relacions
  • socials i/o familiars.




6
Alumnes amb trastorns de conducta
  • Segons Rodríguez-Sacristán (1987) són alumnes que
    tenen "un conjunt de comportaments, de formes
    d'actuació diverses, que no sempre són entitats
    clíniques definides, que tenen com a elements
    comuns molestar a altres i trencar las normes
    socials acceptades".

7
Què ens diu la Organització Mundial de la Salut ?
  • "els trastorns dissocials es caracteritzen per
    una forma persistent i reiterada de comportament
    dissocial, agressiu o ratador que en els seus
    graus més extrems pot arribar a violacions de les
    normes, més del que seria acceptable pel caràcter
    i l'edat de l'individu afectat i les
    característiques de la societat en la que viu".

8
Prevalença estimada a Europa
Trastorn de conducta (Incloent TOD) Trastorn de conducta (Incloent TOD) Trastorn de conducta (Incloent TOD)
EDAT (anys) Nens () Nenes ()
5 - 10 6.9 2.8
11 - 15 8.1 5.1
Ref Mental health of children and young people
in Europa, 2004
9
Etiologia
  • La causa de laparició dun trastorn de la
    conducta està en la interacció entre diversos
    factors i lefecte que aquesta interacció
    produeix en les estructures psicològiques.
  • (Arias, 2006)

10
  • PRÀCTIQUES DE CRIANÇA
  • Pobre qualitat del vincle
  • Inconsistència de pautes
  • Factors associats a trets psicològics dels
    pares
  • CARACTERÍSITQUES DEL NEN_at_
  • Temperament
  • Neuropsicobiologia

EXPERIÈNCIES DEL NEN_at_
ETIOLOGIA TC
FACTORS CONTEXTUALS Aillament de la mare,
discordia matrimonial, estrés, influències
ambientals...
CARACTERÍSTIQUES DELS PARES inmadurs, hostils,
inexperts, impulsius, depresius, consum Tòxics,
genètica...
Russell Barkleys model. A etiological model to
understand the conduct disorders, 1999
11
Hipòtesi de formació daquest trastorn
  • Conseqüència dun desenvolupament psicosocial
    deficient (pautes educatives desajustades i
    models inadequats).
  • Manteniment i increment de comportaments
    disruptius.
  • La generalizació i el manteniment daquests
    comportaments al llarg dels anys serà el que
    determini la presència dels problemes de conducta
    o el comportament pertorbador en el futur.

  • (Díaz-Sibaja ,2005)

12
Hipòtesi de formació daquest trastorn
  • Segueixen lescolaritat amb un sobreesforç
  • A mesura que el nivell dabstracció cognitiva
    augmenta apareixent conductes desadaptades i
    disruptives.
  • Són lexpressió actuada del malestar que produeix
    la incapacitat de seguir el ritme proposat des
    del procés educatiu.
  • El fracàs reiterat en els aprenentatges i la
    inseguretat en la relació amb els altres són
    viscuts com una agressió a la pròpia imatge
  • Desencadenant mecanismes de defensa que
    lallunyen encara més de la realitat i de la vida
    en comunitat.

13
Canvis Socials
  • Canvis en les estructures familiars occidentals
  • Menor nombre de fills
  • Augment de la edat dels pares
  • Mares treballadores fora de casa
  • Menor presència dels avis
  • Augment de divorcis
  • Modificació en relacions de vinculació amb la
    mare.
  • Molt aviat, el nen ha de reconèixer a un major
    nombre dadults.

14
Pràctiques de criança
  • La criança dels fills està influenciada pel
    context familiar
  • Valors
  • Rols familiars
  • Actituds
  • Expectatives cap als fills
  • Pares amb moltes dificultats per posar límits

15
  • Però l'absència de Pràctiques Negatives a la
    família no necessàriament es tradueix en
    habilitats i conductes positives del fill.
  • El desenvolupament de l'autoregulació del nen és
    un pas fonamental cap a conductes pro socials i
    ajust psicològic a casa i a l'escola.

16
Què és la teoria de la ment?
  • "L'habilitat psíquica que posseïm per representar
    en la nostra ment els estats mentals d'altres
    (pensaments, desitjos, creences, intencions,
    coneixements) i mitjançant aquesta representació
    psíquica poder explicar i predir la seva
    conducta"
  • (Telléz, 2006)

17
Implicacions
  • Resolució de problemes.
  • Desenvolupament del pensament.
  • Sensibilitat social.
  • Cognició Social.
  • Judici Moral.
  • Empatia
  • Interpretació d'emocions bàsiques

18
Percepció de les expressions emocionals.
Estudia l'Individu dins d'un context social i
cultural i se centra en com la gent percep i
interpreta la informació que ells o altres
generen
COGNICIÓ SOCIAL
Capacitat per atribuir desitjos, intencions i
creences als altres.
Capacitat per Explicar Aspectes cognitius i
emocionals que ens permeten posar-nos en el lloc
de l'altre "dilemes morals".
19
Competències Socials
  • AUTOESTIMA
  • EMPATIA
  • RESOLUCIÓ DE CONFLICTES
  • PRESA DE CONSCIÈNCIA DE LES NOSTRES EMOCIONS I
    LA CAPACITAT DEXPRESSAR-LES

20
Empatia Fonamental
  • En els trastorns de conducta es presenta alta
    consciència de la presència de sentiments en
    l'altre però hi ha una inhabilitat per compartir
    aquests sentiments (Disposició empàtica)
  • Juntament amb l'emoció juguen un paper fonamental
    en el desenvolupament moral i de la conducta
  • L'empatia per si mateixa és un inhibidor del
    comportament violent

21
  • Entrenar en l'experimentació de sentiments
    d'empatia
  • Disminueix no solament les respostes agressives i
    hostils
  • Incrementa la presentació de comportaments
    socials més adequats

22
Intervenció
  • PER A TREBALLAR AMB AQUESTS ALUMNES NO HI HA
    SOLUCCIONS ÚNIQUES...

23
Perfil psicològic
  • Baixa autoestima
  • Dificultats de relació
  • Baixa resistència a la frustració
  • Sentiment de fracàs
  • Creences, pensaments i/o racionalitzacions
    distorsionades
  • Desmotivació
  • Sentiment de soledat
  • Sentir-se diferent

24
Allò que fem... i falla.
  • A les escoles, l'exclusió i el càstig són les
    respostes més habituals als desordres de conducta
    (Lane Murakami, 1987 Rose, 1988 Nieto,
    1999 Sprick, Borgmeier, Nolet, 2002)
  • L'exclusió i el càstig no són efectius per reduir
    a llarg termini les conductes problemàtiques
    (Costenbader i Markson, 1998)
  • S'ha demostrat que l'exposició a disciplines
    basades en l'exclusió no millora els resultats
    escolars, sinó que està associada a majors taxes
    d'abandonament escolar. (Skiba, Peterson i
    Williams, 1997 Ekstrom, Goertz, Pollack i Rock,
    1986
  • Wehlage i Rutter, 1986 Sprick, Borgmeier i
    Nolet, 2002)

25
Allò que fem... i falla.
  • Tendència a utilitzar respostes poc
    sistemàtiques, reactives i punitives
  • al comportament agressiu i
  • violent dels infants i joves.
  • Les pràctiques que fallen
  • Latenció negativa i les possibilitats de
    fugir.
  • Les estratègies que es basen en actituds de
    tolerància zero
  • Emplaçament en entorns educatius més restrictius.

26
Allò que fem... i falla.
  • El càstig de les conductes problemàtiques (sense
    un sistema de suport proactiu) està associat a
    augments de (a) les agressions, (b) el
    vandalisme, (c) l'absentisme i (d) l'abandonament
    escolar.
  • Mayer, 1995 Mayer i Sulzar-Azaroff, 1991Skiba i
    Peterson, 1999

27

Allò que fem... i promet.
  • Comprendre el comportament (antecedents, funció,
    conseqüents...).
  • Establir una bona comunicació amb lalumne (
    relació amable amb límits clars).
  • Acordar les normes del comportament.
  • Reparar els seus actes ( una reflexió, escriure,
    fer un dibuix...)
  • Sensibilitzar el pares perquè sinvolucrin de
    manera positiva.
  • Desenvolupament de lautocontrol, de les
    habilitats socials i del pensament positiu sobre
    un mateix (reconeixement de les emocions,
    empatia, pensaments dautoajuda...).
  • Resolució de conflictes collaboració
    mestre-alumne.
  • Gestió de lagressivitat i la ira.

28
Resultats de les investigacions
  • Les mateixes anàlisis indiquen que les respostes
    més efectives són
  • Formació en habilitats socials
  • Collaboració amb la família
  • Intervencions conductuals
  • Gottfredson, 1997 Elliott, Hamburg i Williams,
    1998 Tolan i Guerra, 1994 Lipsey, 1991

29
Formació en habilitats socials
  • L'expressió Habilitats Socials es refereix a un
    repertori de comportaments verbals i no verbals a
    través dels quals els nens inclouen les respostes
    d'altres individus (companys, pares, germans,
    etc.) en el context interpersonal. Aquest
    repertori actua com un mecanisme a través del
    qual els nens incideixen en el seu medi ambient
    obtenint, suprimint o evitant conseqüències
    desitjades i no desitjades en l'esfera social ...
    En la mesura que tenen èxit per obtenir les
    conseqüències desitjades i evitar o escapar de
    les no desitjades sense causar dolor als altres,
    es considera que tenen habilitats socials

30
Habilitats socials, exemples
  • Expressar queixes de manera eficaç i adequada al
    context Saber dir "no Demanar un favor Preguntar
    per què de forma adequada Demanar a companys o
    amics el canvi de conductes que ens
    pertorben Defensar els nostres drets Iniciar una
    conversa amb algú que ens interessa Les
    habilitats socials no verbals (gestos, mirada,
    distàncies, vestuari, etc.) Prendre decisions de
    forma racional

31
Normes
  • Han de permetre a lalumne saber en tot moment
    les conductes que sesperen dell.
  • Shan descollir un nombre limitat de normes.
  • Han de ser observables, les que no ho són, són
    difícils de cumplir i de reforçar.
  • Buscar normes que es puguin aplicar cada dia i en
    tot moment.
  • Las normes han de ser referides únicament al
    comportament (no als resultats obtinguts).

32
Intervencions conductuals
  • Reforç Positiu
  • Estimula a comportar-se bé i a mantenir aquesta
    conducta.
  • Ajudarà a instaurar conductes apropiades i a
    establir relacions positives.

Elogiar sovint. Motivar als alumnes amb
privilegis especials Buscar un sistema de premis.
33
Intervencions conductuals
  • Consequències negatives
  • No funcionen per si soles, han de ser
    equilibrades amb reforç positiu.
  • No han de ser severes per a ser efectives.
  • Han de ser apropiades per ledat.
  • Han destar organitzades en una jerarquia que
    defineixi clarament què passarà des del moment
    en què no es respecti per primera vegada.
  • Sanciones conductes, no castiguem persones.

34
Com aplicar les conseqüències
  • Ser constant.
  • De manera ferma i calmada.
  • No entrar en el joc de discutir.
  • Després duna conseqüència, reforçar positivament
    el primer que faci bé.
  • Donar recursos quan estan preocupats o nerviosos
    i volen parlar del que ha passat.

35
El treball amb la família...
  • Demanar ajuda als pares
  • Escoltar-los
  • Organitzar el temps de conversa amb els pares
  • Convocar-los a tots dos
  • Ajudar-los a detectar les dificultats que han
    tingut al llarg del procés
  • No acceptar que satribueixi el canvi a la
    casualitat o a circumstàncies externes
  • Ajudar-los a que potenciïn la seva posició dins
    la jerarquia familiar
  • Neutralitat davant el sistema de creences de la
    família
  • No entrar en escalades simètriques
  • Mostrar confiança em les possibilitats de canvi

36
Mai sha aconseguit res important sense
entusiasme!
Ralph Waldo Emerson
Gràcies!
About PowerShow.com