John Locke: filosofia política - PowerPoint PPT Presentation

View by Category
About This Presentation
Title:

John Locke: filosofia política

Description:

Liberalisme – PowerPoint PPT presentation

Number of Views:441
Slides: 68
Provided by: abaldob
Tags: filosofia

less

Write a Comment
User Comments (0)
Transcript and Presenter's Notes

Title: John Locke: filosofia política


1
LA TEORIA POLÍTICA MODERNAContractualisme
  • Segles XVII - XVIII

2
(No Transcript)
3
TEORIES NATURALISTES DE LORIGEN DE LA SOCIETAT
  • "La ciutat és anterior a la casa i a cada un de
    nosaltres, perquè el tot és necessàriament
    anterior a la part en efecte, destruït el tot
    del cos, no hi haurà ni peu ni mà, si no és
    equívocament, com es pot dir mà a una pedra una
    mà morta serà alguna cosa semblant . ... És
    evident, doncs, que la ciutat existeix per
    naturalesa i és anterior a l'individu, perquè si
    l'individu separat no es basta a si mateix,
    passarà com amb les altres parts en relació amb
    el tot. L'home és un animal polític (zoón
    politikón). Qui no és capaç de viure en
    societat o no necessita res per la seva
    autosuficiència no forma part de la ciutat, sinó
    que és una bèstia o un déu. "(Política, I, 1253).

Aristòtil 384-322
4
TEORIES SOBRE LORIGEN DE LESTAT
  • Les teories del contracte social tenen com a
    objectiu explicar lorigen de la societat i
    lEstat, i justificar-ne lexistència. Aquest
    tipus de concepcions van aparèixer per primera
    vegada en el segle XVII i van tenir continuïtat
    en el XVIII.
  • Segons aquestes teories, lEstat és fruit dun
    pacte o contracte. La teoria contractualista,
    però no pretén descriure un fet històric, sinó
    que es tracta duna metàfora explicativa per a
    remarcar el caràcter humà de lEstat.
  • Les teories contractualistes sorgeixen en el
    moment en què es produeix un canvi de
    perspectiva, de la consideració de lEstat i el
    poder polític com a un do diví o natural es passa
    a la certesa del seu caràcter convencional.
  • Les lleis i normes socials, com les institucions
    i els òrgans de poder sentenen, per tant, com
    una creació humana que pot ser rebutjada o
    alterada i no es fonamenten en lordre natural.

5
Teoria política de Thomas Hobbes
  • Sóc germà bessó de la por. La por ens
    civilitza.
  • Lorigen de la societat és artificial. LEstat
    sha creat per la necessitat de posar pau, ja que
    sense ell ens trobem en una situació de guerra
    de tots contra tots.
  • El poder no té un origen diví sinó que prové de
    la voluntat dels humans.
  • Igualtat en la naturalesa humana. Tots som
    egoistes i cerquem el propi benestar. Homo
    homini lupus (sentència de Plaute).
  • Necessitat dun pacte renúncia voluntària a la
    llibertat i drets pel bé social. Lindividu queda
    a mans de lEstat que ha de ser fort i
    autoritari Leviathan.
  • Defensa el poder absolut per part de lEstat
    Absolutisme.

6
Teoria política de John Locke
  • Defensa del contractualisme. Esta natural o
    presocial de lésser humà.
  • Lestat de naturalesa no està exempt de drets.
  • Lorigen i legitimitat de lEstat prové dun
    pacte entre els individus per garantir els seus
    drets.
  • LEstat està subordinat als interessos
    individuals i ha de protegir els drets de tots
    els individus.
  • Defensa un Estat liberal (liberalisme polític)
    democràcia representativa.
  • Divisió de poders Legislatiu, executiu i
    federatiu. (actualitat Legislatiu, executiu i
    judicial).

7
Teoria política de Jean-Jacques Rousseau
  • Distingeix entre lhome natural (bon salvatge) i
    lhome històric modern (egoista i depravat).
  • El pas de lhome natural a lhome modern té el
    seu origen en la por per lescassetat de
    recursos. A partir daleshores van néixer la
    propietat privada, la dominació i la desigualtat
    social.
  • Necessitat dun pacte o contracte social per a la
    regeneració moral.
  • Els homes associats formen la Voluntat general i
    el poble esdevé sobirà.
  • La finalitat última del pacte és el bé comú.
  • Defensa la democràcia directa.

8
Teoria política en la illustració
  • Rousseau. Posa les bases de la democràcia
    moderna.

El general, els illustrats propugnen
leliminació de la monarquia absoluta i
hereditària, i defensen lEstat democràtic. Per
això posen en circulació principis com el de
llibertat, tolerància, abolició de lesclavatge,
igualtat...
9
TEORIES SOBRE LORIGEN DE LESTAT
Filòsofs Thomas Hobbes John Locke J.J.  Rousseau
Estat de naturalesa Abans de la fundació de l'Estat, impera la llei natural del més fort. No es reconeix ni es respecta cap dret, perquè tots es consideren amb dret a tot. Tothom és igual en el sentit que té les mateixes possibilitats de sobreviure. És una situació en la qual "l'home és un llop per a l'home"  Els éssers humans tenen, de manera natural, drets dret a la vida, a la llibertat , a la propietat, dret a ser respectats...  El problema és que no hi ha cap mena de regulació ni de control que asseguri el seu compliment. Els éssers humans, són lliures, iguals i bons. Però com que  hi ha dificultats per a satisfer totes les necessitats, suneixen formant societats i és aleshores quan uns volen manar sobre els altres fent necessàries unes normes mínimes de convivència
Pacte o contracte Per a garantir un cert ordre i estabilitat, els individus cedeixen, de manera incondicional,  tots els seus drets a una sola persona o grup el sobirà. Els individus perden la seva llibertat a canvi de seguretat. Els individus, cedeixen els seus drets a un grup de persones (els governants), de manera provisional. LEstat ha destar al servei dels interessos individuals i protegir els drets dels ciutadans.   Per satisfer  les seves necessitats, els individus sassocien posant la seva voluntat al servei de la voluntat de tothom, o també anomenada voluntat general. 
Tipus Govern Estat autoritari Leviatan Democràcia representativa Democràcia directa
10
Teoria política en la illustració
Els màxims exponents del pensament polític
illustrat són els filòsofs francesos
  • Montesquieu. teoria de la separació dels poders
    de lEstat Legislatiu, executiu i judicial.
  • Voltaire. Duu a terme una important tasca de
    crítica social, religiosa i política.

11
Teoria política
  • Defensa del liberalisme polític
  • Defensa dels drets inalienables
  • Dos tractats sobre el govern civil
  • Primer Crítica política
  • Segon Defensa de lestat liberal.

12
Visió Política
  • Crítica de la teoria del dret diví dels reis.
  • Defensa de la llei natural, que es coneix a
    través de lexperiència.
  • Tolerància religiosa
  • Respecte a lEstat.

Rei Lluís XIV, el rei-sol, un dels representants
de la defensa del dret diví dels reis
13
  • John Locke és un dels iniciadors del liberalisme
    polític.
  • En un principi accepta la visió del Pacte Social
    proposada per Hobbes, però amb molts matisos.
  • A diferència de Hobbes, per a John Locke, els
    éssers humans, en estat natural, tenen drets als
    quals no poden renunciar, sent aquesta la base
    fonamental del sistema liberal la necessitat de
    respectar els drets que els humans posseeixen de
    forma innata. Els governants no poden actuar com
    vulguin, han de respectar els drets individuals,
    estant així limitats. El poder no és absolut,
    sinó que ha de respectar els drets humans.

14
Visió Política
  • Divisió del poder polític
  • Separació Església de lEstat
  • Tolerància religiosa

La Declaració de drets humans, garant de la
llibertat religiosa
Representació de la separació Església-Estat
15
Tolerància
  • 1667 Un assaig sobre la tolerància es manifesta
    contra el Codi Clarendon, lleis repressives a
    favor de langlicanisme en el període de la
    Restauració de Carles II.
  • Soposa al dret diví dels reis
  • El límit del poder és la llei natural (pertany a
    la pròpia naturalesa humana).
  • Defensa la separació dEsglésia i Estat.
  • Defensa absoluta tolerància respecte les formes
    de culte i les opinions teològiques.
  • Tolerància en quant a les formes de vida
    individual i les creences, tenint com a límit la
    pau de lEstat.
  • Defensa de lutilitarisme. No hi ha vicis que
    hagin de ser prohibits per lEstat.

Guerra Absolutista
16
La filosofia política de John Locke
  • Estat de naturalesa i estat de guerra.

17
Índex de lobra
  • Chapter 1 Book I and the definition of Political
    power
  • Chapter II-VII the bases of government
  • Chapters VIII-XIV the nature of political power
    and legitimate civil government
  • Chapter XV recapitulates the fundamental
    distinctions between paternal, political and
    despotic power.
  • Chapter XVI-XVIII elaborates the nature of
    illegitimate civil government It specifies three
    forms of such illegitimacy 1. an unjust foreign
    conquest, 2. internal usurpation of political
    rule and 3. tyrannical extension of power by
    those who were originally legitimately in power.
  • Chapter XIX gives the conditions under which
    legitimate revolution may occur.
  • Oregon state

18
Locke Teoria política
  • Estat de naturalesa
  • Estat de guerra
  • Origen de lestat civil
  • Condicions del dret a la rebellió
  • Propietat privada i treball
  • Diners i estat civil
  • Educació i desig de domini

19
Locke estat de naturalesa
  • Lestat previ a lestat duna societat civil
    sanomena estat de naturalesa.
  • En aquest estat ja existien les condicions
    prèvies que van determinar el pacte que va fer
    possible el poder polític
  • La igualtat
  • La llibertat
  • La racionalitat

20
Estat de naturalesa
  • Punt de partida La igualtat un estat
    digualtat, on tot el poder i la jurisdicció són
    recíprocs i ningú no té més que altres (secció
    4)
  • La llibertat un estat de perfecta llibertat per
    a ordenar llurs actes, disposar de llurs
    propietats i de les persones que creguin
    convenient, dins dels límits de la llei natural,
    sense demanar permís ni dependre de la voluntat
    de cap altre home. (secció 4)

21
Estat de naturalesa
  • La racionalitat Lestat de natura té una llei
    natural que el governa, la qual cosa obliga a
    tothom. Aquesta llei, que és la raó, ensenya a
    tot el gènere humà que, essent tots iguals i
    independents, ningú no ha datemptar contra la
    vida, la salut, la llibertat ni les possessions
    dun altre. (secció 6).
  • Tothom en aquest estat és propietari dalguna
    cosa i aquesta propietat ha de ser respectada.
  • Per tant, lestat de naturalesa no és un estat
    digualtat i de llibertat absolutes.

22
Estat de naturalesa
LLIBERTAT
La raó, la conciència que tenim de que ningú ha
de danyar la vida, la llibertat i les propietats
dels altres
accions
Limitada per la LLEI NATURAL
Llibertat
No maleficència Tolerància
propietats
Existència dun DRETS NATURALS vida, salut,
seguretat, propietat, llibertat, etc.
23
Estat de naturalesa
  • La racionalitat també obliga a tothom a complir
    una altra llei natural la de castigar a qui no
    sigui prou racional, és a dir, a qui no respecti
    ni la vida, la salut, la llibertat ni els béns
    dels altres.
  • Locke afirma lexecució daquesta llei en
    lestat de natura sha deixat en mans de tots els
    homes. Daquesta manera, tothom té dret a
    castigar els transgressors de la llei natural en
    grau suficient per a prevenir-ne la violació.
    (...) Per tal com en lestat de perfecta
    igualtat, on no hi ha, naturalment, cap
    superioritat ni jurisdicció dels uns sobre els
    altres, tothom ha de tenir dret a fer el que
    calgui en pro de lacompliment de lesmentada
    llei. (secció 7)

24
Estat de naturalesa
  • En lestat de naturalesa, raó sidentifica amb
    compliment de les lleis naturals. Per això , en
    transgredir la llei natural, linfractor demostra
    viure segons una norma contrària a la de la raó
    (secció 8).
  • Qui castiga a un infractor perquè ha estat
    víctima duna agressió al seu dret natural de
    protegir tant la seva vida com les seves
    possessions actua en lestat de naturalesa
    dacord a una llei natural i conforme a un
    principi de raó.
  • La màxima bíblica qui vessi la sang de lhome
    per lhome serà vessada la seva sang és una llei
    natural i compta amb la conformitat en lestat de
    naturalesa de la raó (secció 11).
  • En un estat on no hi ha una autoritat judicial
    que estigui per sobre de ningú (igualtat
    perfecta) tothom té dret a castigar els que
    infringeixen les lleis naturals. Actuar
    daquesta manera és també complir amb una llei
    que exigeix la naturalesa.

25
Estat de naturalesa
  • En lestat de naturalesa, raó sidentifica amb
    compliment de les lleis naturals. Per això , en
    transgredir la llei natural, linfractor demostra
    viure segons una norma contrària a la de la raó.
    (secció 8).
  • Qui castiga a un infractor perquè ha estat
    víctima duna agressió al seu dret natural de
    protegir tant la seva vida com les seves
    possessions actua en lestat de naturalesa
    dacord a una llei natural i conforme a un
    principi de raó.

26
Estat de guerra
  • Si lestat de naturalesa és un estat de perfecta
    igualtat i perfecta llibertat, per què la
    humanitat majoritàriament no acostuma a romandre
    en aquest estat?

27
Origen del govern civil
  • Un dels drets de lestat de naturalesa és aquell
    segons el qual tothom en aquest estat és jutge de
    les seves causes tothom té dret a castigar
    aquell que amenaci la seva vida, els seus béns,
    les seves propietats.
  • Aquest dret planteja un problema la seva
    parcialitat. Quan la víctima o els que la
    recolzen apliquen el càstig existeix el perill
    que la sanció no sigui del tot proporcionada al
    delicte comès per lagressor.
  • Amb la institució del govern civil (lEstat) per
    consentiment de tots (contracte social), els
    humans pretenen refrenar la violència i evitar
    el desordre (lestat de guerra).

28
Origen del govern civil
  • Com sorgeix la parcialitat?
  • Locke escriu Lamor propi els farà parcials
    envers ells mateixos i el seus amics, en canvi,
    la mala consciència, la passió i lafany de
    revenja el durien massa lluny en castigar els
    altres, i per tant no sen derivaria més que
    confusió i desordre. (secció 13).
  • LEstat esdevé, per a Locke, la solució més
    adequada per fer front als inconvenients de
    lestat de natura (secció 13).

29
Origen del govern civil
  • L'Estat civil és l'instrument idoni per
    solucionar problemes que a lestat de naturalesa
    no tindrien fàcil solució
  • Permet lexistència duna força neutral per
    jutjar a qui delinqueix.
  • A una primera fase de lestat de naturalesa,
    caracteritzada per lharmonia i la pau (propietat
    limitada), li segueix una segona fase
    protagonitzada per la discòrdia i la violència
    (estat de guerra), vinculada a laparició de la
    propietat illimitada. Cal pensar, doncs, en la
    instauració duna autoritat que restauri lordre
    perdut.

30
Origen del govern civil
LEstat i les seves lleis no són el contrari del
dret natural sinó que representen el seu
perfeccionament.
Defensa drets naturals
Parcialitat i Violència
Estat
La finalitat de les institucions de lEstat és
protegir i garantir els drets naturals de
cadascun dels individus vida, llibertat,
propietat
Una llei positiva es pot considerar justa quan
està fonamentada en els principis de la llei
natural
31
Els diners i lestat civil
  • Per explicar l'aparició de l'Estat, Locke es veu
    obligat a recórrer a una segona fase del "estat
    de naturalesa", que es caracteritza per abundants
    discòrdies i una major criminalitat que l'augment
    de població i l'acumulació de riquesa en cada
    vegada menys mans van portar amb si. A una
    primera fase en què l'home hauria gaudit en pau
    de la seva llibertat i propietats, seguiria una
    segona en què ja no es respecta el dret natural i
    regna la violència arreu, cosa que exigeix ??una
    autoritat que posi ordre.
  • Ignacio Sotelo, Libertad versus igualdad.
    Hobbes, Locke y Rousseau, Claves de razón
    práctica, Noviembre 2011, nº 217

32
EL PACTE SOCIAL
El govern civil és el remei contra els
inconvenients de lestat de naturalesa
Transferim el poder individual a defensar els
drets (la sobirania) a canvi de la seva protecció
legal
IGUALS LLIURES
Rebem protecció dels drets i lobligació de
complir les lleis
Vida Llibertat Seguretat Propietat
Monopoli de la justícia
33
Origen del govern civil
  • En lestat civil, en canvi, apareix un altre
    concepte de llibertat.
  • Aquesta llibertat, llibertat civil, és el
    resultat del consentiment, amb el qual algú
    accepta amb altres restringir part de la seva
    llibertat individual original, obeint unes
    determinades lleis, amb la condició que la resta
    de la seva llibertat sigui respectada.
  • La restricció de la llibertat original no és
    producte, per tant, de la força, ni de la
    tradició ni de lautoritat religiosa, sinó fruit
    dun acte lliure.

34
Origen del govern civil
  • ... per molt que algú, erròniament digui el
    contrari, la finalitat de la llei no és abolir ni
    restringir la llibertat, sinó de preservar-la i
    eixamplar-la. En tots els estaments déssers
    creats susceptibles de legislació, si no hi ha
    llei no hi pot haver llibertat. La llibertat
    consisteix a ésser lliures de coartacions i
    violència per part dels altres, i això no és
    possible si no hi ha una llei. Ara la llibertat
    no implica, com hi ha qui diu, que cadascú pugui
    fer allò que li vingui de gust (podríem ser
    lliures si haguéssim de dependre de les rauxes
    dels altres?), sinó que hom pugui lliurament
    ordenar i disposar de la seva persona, els seus
    actes i les seves possessions i tot allò que és
    propietat seva, dins els límits assignats per les
    lleis que el governen, i no hagi, per tant, de
    sotmetres a la voluntat arbitrària dun altre,
    sinó que pugui seguir lliurament la seva.
    (secció 57)

35
Origen del govern civil
Llibertat política
No coacció
La voluntat no actua per imposició ni violència
dels altres
Cal que existeixin lleis que impedeixin que
alguns utilitzin la seva llibertat per restringir
la llibertat dels altres.
Aquestes lleis han de ser el resultat del
consentiment.
36
Origen del govern civil
  • Definició de poble i poder de la majoria Quan
    un nombre indeterminat de persones savenen a
    formar una comunitat o govern, passen a
    constituir un sol cos polític, on la majoria és
    qui té dret dactuar i de decidir damunt la
    resta. (secció 95).

37
Origen del govern civil
  • Tots aquells que prometen respectar les mateixes
    lleis que prèviament han acordat constitueixen un
    poble (sol cos polític).
  • Des dara, el poder estarà en mans del poble, que
    actua a partir del que decideix la majoria.

38
Origen del govern civil
  • ... tot home, pel fet davenir-se amb altres a
    formar un cos polític sota un govern, simposa a
    si mateix aquella obligació que afecta tots els
    membres daquella societat la de sotmetres al
    determini i les decisions de la majoria  aquest
    pacte inicial pel qual constitueix juntament amb
    altres una sola societat... (secció 97)

39
Origen del govern civil
Elecció dels governs la forma de govern és
decisió de la majoria dels individus que accepten
formar una societat. En qualsevol cas el govern
serà sempre el poble (We the people)
El poble un de persones que consenteix a formar
una sol cos polític on la majoria és qui té dret
dactuar i decidir sobre la resta
40
Origen del govern civil
  • La majoria esdevé el procediment apropiat perquè
    el cos polític actuï com un tot. La voluntat
    collectiva adopta decisions que són obligatòries
    per a tots els membres de la societat civil. Tan
    bon punt algú ha acceptat ingressar a la societat
    civil, està obligat a acceptar les decisions
    majoritàries.

41
Origen del govern civil
Sostenim com evidents aquestes veritats que
tots els homes són creats iguals, que són dotats
pel seu Creador de certs drets inalienables,
entre els quals estan la vida, la llibertat i la
recerca de la felicitat que per garantir aquests
drets sinstitueixen entre els homes els governs,
que deriven els seus poders legítims del
consentiment dels governat que quan una forma de
govern es torni destructora daquests principis,
el poble té dret a reformar-la o abolir-la i
instituir un nou govern que és el fonament
daquests principis i a organitzar els seus
poders en la forma que, a parer seu, ofereixi les
més grana possibilitats dassolir la seva
seguretat i felicitat.  
Declaració dIndependència Americana (1776)
42
LA FORMA DE LESTAT
Divisió de poders per evitar una concentració
absoluta del poder (jutge i part) cal
repartir-lo legislatiu, executiu i federatiu
43
Dret a la revolta
  • El poder (sigui executiu, legislatiu o jurídic)
    resultat del pacte o consentiment és un poder
    delegat pel poble, és a dir, el poble conserva
    sempre la sobirania.
  • Característiques del poder polític
  • és un poder subordinat al poble
  • ha de beneficiar el poble i no a qui lexerceix
  • la seva funció és protegir els drets i llibertats
    del poble
  • si aquell o aquells a qui sha adjudicat el poder
    no compleixen amb les seves funcions, el poble té
    el dret de canviar-lo, fins i tot fent servir la
    força.

44
Dret natural a la revolta
  • El poder oposat al poder polític per consentiment
    és el poder despòtic o tirànic.
  • El poder despòtic és un poder absolut i
    arbitrari que un home té damunt dun altre, i que
    li permet de llevar-li la vida quan li sembli.
    (secció 172).
  • Aquest tipus de poder o govern és illegítim
    perquè no compta ni amb el suport de la natura ni
    del consentiment.
  • És un govern illegítim perquè va en contra de la
    llei natural més bàsica el poder absolut és un
    poder que li pot prendre la possessió més
    elemental dun home, la seva vida. Pot fer amb
    ella el que vulgui.

45
Dret natural a la revolta
  • Locke busca una fórmula pràctica perquè el poble
    pugui controlar el poder cal que el poble no
    sols tingui dret a lliurar-se de la tirania, sinó
    també a intentar devitar-la. (secció 220).
  • La fórmula que pot fer que el poble dissolgui el
    govern seria quan el legislatiu, o el monarca,
    actuen contràriament a la tasca que els ha estat
    confiada (secció 221). El dret del poble a la
    revolta es basa en aquesta fórmula.
  • Aplicació daquest principi un poder perd el
    suport del poble quan intenta envair les
    propietats dels súbdits, de tal manera que els
    membres daquell poder (...) esdevinguin amos o
    puguin disposar arbitràriament de les vides, les
    llibertats o les fortunes de la població.
    (secció 221).

46
Dret natural a la revolta
  • Contra aquells que consideren que posar en mans
    del poble una fórmula com aquesta debilitaria els
    governs i fomentaria lanarquia, Locke respon
    dient que és la millor defensa contra la
    rebellió i el mitjà més eficaç per a evitar-la
    (secció 226).
  • Existeix una temptació natural dels que tenen el
    poder dexercir-lo més enllà del que les lleis i
    el poble els han fixat.
  • El coneixement de lexistència daquest fórmula
    (del dret natural a la revolta) tindria un efecte
    preventiu sobre aquells dirigents més
    susceptibles a sobrepassar les seves atribucions
    polítiques.

47
Dret natural a la revolta
  • La tendència despòtica o tirànica del poder o el
    que és el mateix, la temptació dels dirigents a
    no respectar i modificar les lleis que el poble,
    mitjançant el consentiment, havia autoritzat és
    lorigen de tot govern illegítim.
  • Quan un govern pren mesures polítiques contra els
    drets del poble és com si declaressin lestat de
    guerra al poble.
  • És en aquest moment que el poble assumeix el dret
    de no obeir lautoritat daquest govern i de
    resistir-se fins i tot amb violència contra les
    seves imposicions arbitràries.

48
Dret natural a la revolta
  • Tot poder emergeix del poble i aquell que
    modifica allò que per consentiment ha estat creat
    pel poble el que fa és intentar substituir una
    atribució que només a ell li pertany.

Estat natural
Estat de guerra
Estat civil
Lautoritat suprema és del poble
Si el govern desobeeix el poble
49
Declaració universal dels drets humans (1948)
  • Considerant que el reconeixement de la dignitat
    inherent i dels drets iguals i inalienables de
    tots els membres de la família humana és el
    fonament de la llibertat, la justícia i la pau en
    el món,
  • Considerant que el desconeixement i el menyspreu
    dels drets humans han originat actes de barbàrie
    que han ultratjat la consciència de la humanitat
    i que s'ha proclamat com l'aspiració més elevada
    de tothom l'adveniment d'un món on els éssers
    humans, deslliurats del temor i la misèria,
    puguin gaudir de llibertat d'expressió i de
    creença,
  • Considerant que és essencial que els drets humans
    siguin protegits per un règim de dret per tal que
    les persones no es vegin forçades, com a últim
    recurs, a la rebellió contra la tirania i
    l'opressió,
  • Considerant també que és essencial de promoure el
    desenvolupament de relacions amistoses entre les
    nacions,
  • Considerant que els pobles de les Nacions Unides
    han ratificat en la Carta llur fe en els drets
    humans fonamentals, en la dignitat i el valor de
    la persona humana i en la igualtat de dret
    d'homes i dones i que han decidit de promoure el
    progrés social i millorar el nivell de vida dins
    d'una llibertat més àmplia,
  • Considerant que els Estats membres s'han
    compromès a assegurar, en cooperació amb
    l'Organització de les Nacions Unides, el respecte
    universal i efectiu dels drets humans i les
    llibertats fonamentals,
  • Considerant que una concepció comuna d'aquests
    drets i llibertats és de la més gran importància
    per al ple compliment d'aquest compromís,
  • L'Assemblea General
  • Proclama aquesta Declaració Universal de Drets
    Humans com l'ideal comú a assolir per a tots els
    pobles i nacions...

50
Dret natural a la revolta
  • Els contraris a laplicació del dret a la revolta
    afirmen que fomenta les guerres civils i el
    desordre.
  • Locke utilitza una analogia per defensar el dret
    a la revolta (secció 228)
  • El cas dun poble que es rebella contra un
    govern illegítim és similar al cas dun individu
    que oposa resistència a un intent de robatori.
  • Si acceptéssim els arguments dels que soposen al
    dret a la revolta, el poble hauria dacceptar
    laplicació de lleis injustes i la víctima les
    exigències del lladre.
  • Conclusió aquesta pau i ordre que defensen els
    contraris al dret de revolta no afavoreix ni la
    justícia ni lhonradesa, sinó als governs
    tirànics i als delinqüents.

51
Dret natural a la revolta
Desobediència civil Cada vegada que una forma de
govern esdevé destructiva, els ciutadans tenen
dret a destruir-la. Lobediència està subordinada
al compliment del contracte.
52
Propietat i treball
  • El dret dautoconservació és una de les lleis
    naturals.
  • Consisteix en el manteniment i defensa de la
    vida.
  • Aquest dret dautoconservació propiciarà una
    altra llei natural la dextreure de la
    naturalesa tot allò que serveixi a lhome per a
    la millora de la seva existència.
  • Aquesta llei natural es manifesta a través del
    treball.
  • Mitjançant el treball lhome modifica una part de
    la naturalesa per al seu benefici particular.

53
Treball
  •  
  • Amb el treball sestableix un senyal distintiu
    entre allò que és de propietat comunal i allò que
    es de propietat individual.
  • El dret a ser propietari del resultat del treball
    és també una llei natural perquè no necessita del
    consentiment dels altres homes
  • Si hagués estat necessari aquest consentiment,
    els homes shaurien mort de gana, tot i
    labundància amb que Déu els havia dotat (secció
    28).

54
Propietat privada
  • Si bé la terra i totes les criatures inferiors
    són comunes a tots els homes, en canvi cada home
    és propietari de la seva persona, i ningú fora
    dell mateix, no hi tindrà cap dret. El treball
    del seu cos i de les seves mans són, per dir-ho
    així, propietat seva. Aleshores, en sostreure,
    amb el seu treball, qualsevol cosa de lestat en
    què la natura lhavia deixada, combina aquella
    cosa amb quelcom que li pertany i fa que
    esdevingui, en conseqüència, propietat seva. El
    fet dhaver-la sostreta de lestat natural i
    haver-hi aportat el seu esforç exclou els altres
    homes del dret a posseir-la. Com que el treball
    és propietat inqüestionable del treballador, cap
    altre home sinó ell no podrà tenir cap dret sobre
    aquelles coses a les quals ha dedicat el seu
    treball, sempre que en quedin suficients i de la
    mateixa qualitat per a la resta de la comunitat
    (Capítol V, secció 27)

55
Propietat privada
  • En Locke, la propietat privada sindentifica amb
    llibertat personal.
  • Una persona és lliure si és propietària de si
    mateixa. La definició desclau sorgeix com a
    oposició a la definició de persona lliure, és a
    dir, no és propietari de si mateix ni tan sols de
    la seva vida.
  • Lhome, que comença sent únicament propietari de
    si mateix mitjançant el treball, es va projectant
    de mica en mica sobre les coses materials i
    físiques.
  • Lhome amb el treball augmenta les seves
    possessions físiques alhora que augmenta la seva
    llibertat.

56
Propietat privada
  • En Locke, la propietat privada sindentifica amb
    llibertat personal.
  • Una persona és lliure si és propietària de si
    mateixa. La definició desclau sorgeix com a
    oposició a la definició de persona lliure, és a
    dir, no és propietari de si mateix ni tan sols de
    la seva vida.
  • Lhome, que comença sent únicament propietari de
    si mateix mitjançant el treball, es va projectant
    de mica en mica sobre les coses materials i
    físiques.
  • Lhome amb el treball augmenta les seves
    possessions físiques alhora que augmenta la seva
    llibertat.
  • El robatori sentén no només com un atemptat a la
    propietat duna persona sinó també com un
    atemptat a la seva llibertat.
  • Una vida plena és una vida lliure gaudint de les
    teves propietats.
  • Aquesta plenitud pot augmentar si sestà segur
    que ningú altre et desposseirà de les teves
    propietats.

57
Propietat privada
  • A allò que va dir Descartes, "penso, doncs
    existeixo", Locke podem imaginar que afegeix
    "existeixo, doncs posseeixo" sóc el meu amo, per
    tant, sóc amo de tot allò que produeixo. Encara
    més la noció que mostra que la nostra propietat
    elemental som nosaltres mateixos, és a dir, les
    nostres persones i els nostres cossos, implica
    que la propietat, necessàriament, comporta la
    llibertat. Perquè dir que "som amos de nosaltres
    mateixos" és equivalent a dir que tenim la
    llibertat de disposar de nosaltres mateixos, que
    és el significat de la nostra llibertat.
  • Richard Pipes, historiador (1923-)

58
Els diners i lestat civil
  • A partir de la invenció dels diners es produeix
    una transició entre el dret limitat al dret
    illimitat de posseir.
  • Probablement, laparició dels diners, per a
    Locke, és anterior a laparició de lestat civil.
  • Ni els diners ni els contractes comercials deuen
    la seva validesa a lexistència prèvia de
    lEstat, són creacions de les finalitats naturals
    dels homes i deuen la seva validesa a la seva raó
    natural (C.B. Macpherson).

59
Els diners i lestat civil
  • LEstat neix del temor dels propietaris a perdre
    les seves possessions.
  • Aquest temor no existia abans de la desaparició
    dels límits naturals a la propietat produïda per
    la introducció dels diners.

60
Els diners i lestat civil
De lestat de naturalesa a lestat civil
61
Educació i desig de posseir
  • 103. He dit ja que els nens estimen la llibertat,
    i, per tant, han de ser portats a fer coses que
    els siguin convenients, sense que sentin cap press
    ió sobre ells. I ara dic que estimen altra
    cosa més encara, i és la dominació, i aquest és el
    primitiu origen de molts hàbits viciosos que són 
    ordinaris i naturals. Aquest amor del poder i de
    la dominació es mostra molt aviat i en aquestes
    dues coses
  • 104. 1. Veiem el nen, gairebé tan bon
    punt neix (estic segur que molt abans
    que pugui parlar) cridar, fer-se impertinent, intr
    actable i malhumorat per la raó única
    de voler fer la seva voluntat. Volen sotmetre als
    altres als seus desitjos exigeixen
    una condescendència ràpida de tots els que l'envol
    ten, particularment dels que són de la
    mateixa edat i condició d'ells, o d'un grau inferi
    or, tan aviat com puguin a arribar a
    considerar aquestes diferències.
  • 105. 2. Una altra cosa que mostren el seu amor al
    domini, és en el seu desig de tenir coses que
    els pertanyin estimen la propietat i la
    possessió, recreant-se en el poder
    que sembla donar-los i per tenir el dret de
    disposar d'aquestes coses al seu gust. Qui no
    hagi observat a aquestes dues tendències influir d
    es de molt d'hora en el nen, té poc coneixement de
    les seves accions, i qui pensa que aquestes
    dues arrels de gairebé tota la injustícia i la
    lluita que pertorben la vida humana, no
    han extirpar aviat i introduir hàbits contraris, o
    blida l'època adequada per posar els
    fonaments d'un home bo i digne.
  • John Locke, Pensamientos sobre educación, Sección
    XII, 103-110, Akal bolsillo, Madrid 1986

62
  • Aturat, viatger.
  • Aquí jau John Locke. Si et preguntes quina
    classe d'home era, ell mateix et diria que algú
    content amb la seva mediocritat. Algú que, encara
    que no va anar tan lluny en les ciències, només
    va buscar la veritat. Això ho sabràs pels seus
    escrits. Del que ell deixa, ells t'informaran més
    fidelment que els sospitosos elogis dels
    epitafis. Virtuts, si les va tenir, no tant com
    per lloar ni per que ho posis d'exemple. Vicis,
    alguns amb els quals va ser enterrat. Si busques
    un exemple de seguir, en els Evangelis el trobes
    si un vici, tant de bo enlloc si un que la
    mortalitat et sigui de profit, aquí i arreu.Que
    va néixer el 29 d'agost de l'any de Nostre Senyor
    de 1632, i que va morir el 28 d'octubre de l'any
    de Nostre Senyor de 1704, aquest epitafi, el qual
    també morirà aviat, és un registre.

63
Llums i ombres
  • John Locke, el filósofo de la libertad, era
    accionista de la Royal Africa Company, que
    compraba y vendía esclavos. Mientras nacía el
    siglo XVIII, el primero de los borbones, Felipe
    V, estrenó su trono firmando un contrato con su
    primo, el rey de Francia, para que la Compagnie
    de Guinée vendiera esclavos negros en América.
    Cada monarca llevaba un 25 de las ganancias.
    Nombres de algunos navíos negreros Voltaire,
    Rousseau, Jesús, Esperanza, Igualdad, Amistad.
  • Eduardo Galeano
  • Historia drets humans. Amnistia Internacional

64
Visió Política

Esclava subhastada
65
Llums i ombres
  • John Locke el 1690 afirma que "L'esclavitud és un
    estat de lhome tan vil i miserable, tan
    directament oposat al generós tremp i coratge de
    la nostra nació que tot just pot concebre que un
    anglès, molt menys un Gentleman, pugui estar a
    favor d'ella.
  • Voltaire.net i Gramscimania

66
Llums i ombres
  • Domenico Losurdo, en su Contrahistoria del
    liberalismo (El Viejo Topo, 2005), ha señalado el
    hecho de que mientras Locke denigraba la
    "esclavitud" política que pretendía imponer la
    monarquía absoluta, a la vez silenciaba o
    consideraba obvia y pacífica la esclavitud en las
    colonias. John Locke mantuvo sólidas inversiones
    en la trata negrera floreciente en el siglo XVII
    (era accionista de la Royal African Company) y
    contribuyó personalmente a la formalización
    jurídica de la esclavitud en Carolina.
  • En el Segundo tratado sobre el gobierno civil,
    Locke mencionaba a los "cautivos hechos en una
    guerra justa", que se convertían en esclavos "por
    el derecho natural, y sometidos al dominio
    absoluto y al poder arbitrario de sus amos".
    Locke parecía justificar la depredación de los
    colonos ingleses sobre las "selvas vírgenes y las
    praderas no cultivadas de América", pues el
    trabajo era lo único que -según Locke- daba
    derecho a la propiedad. Si los indios americanos
    desconocían además la propiedad privada, eso
    convertía su territorio en "zonas que no
    pertenecen a nadie". Pues Dios, argumentaba
    Locke, no puede querer que el mundo creado por él
    permanezca "para siempre sin dividir e inculto".

67
Llums i ombres
  • John Locke el 1690 afirma que "L'esclavitud és un
    estat de lhome tan vil i miserable, tan
    directament oposat al generós tremp i coratge de
    la nostra nació que tot just pot concebre que un
    anglès, molt menys un Gentleman, pugui estar a
    favor d'ella.
  • Però la indignació de Locke contra les "Cadenes
    de la Humanitat" no va ser una protesta contra
    l'esclavitud dels negres africans a les
    plantacions del Nou Món, i molt menys en les
    colònies britàniques. L'esclavitud va ser més
    aviat una metàfora per a la tirania legal, tal
    com generalment sutilitzava en els debats
    parlamentaris britànics sobre teoria
    constitucional. Accionista a la Companyia Reial
    Africana, involucrat en la política colonial
    americana a Carolina, Locke va considerar
    clarament l'esclavitud d'homes negres com una
    institució justificable".
  • Voltaire.net
About PowerShow.com