La Recerca. Tipus, t

1
La Recerca.Tipus, tècniques i instruments
Per citar aquest document - Zaragoza, J. Ma
(2004). La Recerca. Tipus, tècniques i
instruments. Recuperat dd/mm/aa a
http//www.josepmazaragoza.net
2
LA RECERCA

• La recerca és una activitat humana orientada a
  la descripció, comprensió, explicació i
  transfomació de la realitat social mitjançant un
  pla dindagació sistemàtica.

• En làmbit de la recerca ens trobem amb una gran
  proliferació de classificacions de recerca. Es
  costum adoptar diferents criteris per a establir
  una tipologia de la recerca aquests criteris no
  sempre són mútuament excloents i acostumen a
  referir-se a aspectes com

3
TIPUS DE RECERCA
Segons la finalitat Bàsica
Segons la finalitat Aplicada
Pel seu abast temporal Transversal o sincrònica
Pel seu abast temporal Longitudinal o diacrònica De panell
Pel seu abast temporal Longitudinal o diacrònica De tendència
Segons la profunditat o objectiu Exploratòria Descriptiva
Segons la profunditat o objectiu Exploratòria Explicativa
Segons la profunditat o objectiu Experimental
Per la naturalesa de laspecte a estudiar Quantitativa
Per la naturalesa de laspecte a estudiar Qualitativa
Pel context on té lloc De laboratori
Pel context on té lloc De camp
Per la dimensió temporal Històrica
Per la dimensió temporal Descriptiva
4
TIPUS DE RECERCA

• Segons la finalitat de la recerca
• Recerca bàsica o pura activitat orientada a
  cercar nous coneixements i nous camps
  dinvestigació sense preocupar-se de la seva
  aplicació pràctica.
• Recerca aplicada té com a finalitat resoldre
  problemes pràctics el realitzar aportacions al
  corpus teòric és quelcom secundari.

• Segons labast temporal de la recerca
• Recerca transversal o sincrònica la
  investigació es refereix a un moment específic
  estudien un aspecte determinat en un moment
  donat.
• Recerca longitudinal o diacrònica la
  investigació es desenvolupa en una sucessió de
  moments temporals estudien un aspecte determinat
  en diferents moments.
• De panell, si sobserven sempre els mateixos
  subjectes.
• De tendència, si els subjectes són diferents.

5
TIPUS DE RECERCA

• Segons la profunditat o objectiu de la recerca
• Recerca exploratòria de caràcter provisional,
  es realitza per obtenir un primer coneixement de
  la situació en la qual es pensa dur a terme una
  investigació posterior. Pot ser
• Descriptiva, si té com objectiu descriure els
  fenòmens.
• Explicativa, si persegueix lexplicació dels
  fenòmens.
• Recerca experimental estudia les relacions
  causa-efecte, emprant la metodologia
  experimental. Saplica en els casos que és
  possible manipular, controlar i mesurar les
  variables.

• Segons la naturalesa de laspecte a estudiar
• Recerca quantitativa es centra en aquells
  aspectes susceptibles de ser quantificats
  utilitza la metodologia empírico-analítica i les
  proves estadístiques per a analitzar les dades.
• Recerca qualitativa sorienta a lestudi dels
  significats de les accions humanes i de la
  realitat social utilitza la metodologia
  constructivista i sociocrítica i instruments com
  lobservació, lentrevista per a recollir i
  analitzar la informació.

6
TIPUS DE RECERCA

• Segons el context on té lloc la recerca
• Recerca de laboratori comporta crear
  intencionadament les condicions dinvestigació,
  amb major rigurositat i control de la situació.
  Els resultats són difícilment generalitzables.
• Recerca de camp es realitza en una situació
  natural, sense el control exhaustiu de les de
  laboratori. Permet una millor aproximació a la
  realitat i generalitzar els resultats a
  situacions semblants.

• Segons la dimensió temporal de la recerca
• Recerca històrica estudia els esdeveniments del
  passat, reconstrueix els fenòmens i explica el
  seu desenvolupament, fonamentant el seu
  significat en el context on ha sorgit. Utilitza
  com a fonts dinformació els documents.
• Recerca descriptiva estudia els esdeveniments
  tal com apareixen en el present, aquí i ara. La
  seva finalitat és descriure els fenòmens en el
  moment que tenen lloc.

7
ELS PARADIGMES EN LA RECERCA

• Els científics han vist el món des de diferents
  perspectives. Han utilitzat diversos models
  dinvestigació i han recollit la informació
  mitjançant múltiples tècniques. Aquesta
  diversitat obeeix a lexistència de diferents
  maneres dinterpretar la realitat (qüestions ja
  plantejades des de la filosofia de la ciència).
• En aquestes interpretacions shi troba un
  conjunt de concepcions o suposicions que tenen
  una implicació directa en les opcions
  metodològiques. De la mateixa manera que les
  concepcions socials tendeixen a guiar les accions
  de les persones, linvestigador també es serveix
  de diferents perspectives per a guiar-se en els
  seus plantejaments metodològics.

• Aquestes perspectives dinvestigació es
  denominen paradigmes, entenent-los com
• El conjunto de creencias y actitudes, como una
  visión del mundo compartida por un grupo de
  científicos que implica, específicamente, una
  metodología determinada (Alvira citat en Arnal i
  altres, 1992).

8
METODOLOGIES DE LA RECERCA

• Els paradigmes són construccions humanes i, com
  a tals, participen de les concepcions que es
  sostenen sobre el món, conduint a diferents
  interpretacions de la realitat.
• La diversitat paradigmàtica condueix a una
  pluralitat de mètodes. El coneixement de les
  diverses metodologies és de gran utilitat per a
  linvestigador, doncs li permet seleccionar la
  més adequada per abordar el problema objecte de
  recerca.

PARADIGMA PERSPECTIVA METODOLÒGICA TIPUS DE RECERCA
POSITIVISTA (RACIONALISTA, QUANTITATIU) - EMPÍRICO-ANALÍTICA RECERCA EXPERIMENTAL RECERCA CUASI-EXPERIMENTAL RECERCA EX-POST-FACTO
CONSTRUCTIVISTA(NATURALISTA, QUALITATIU) INTERPRETATIVA, COMPRENSIVA RECERCA ETNOGRÀFICA RECERCA ACCIÓ
SOCIOCRÍTIC (QUANTITATIU/ QUALITATIU) - ORIENTADA AL CANVI - ORIENTADA CAP A LA PRESA DE DECISIONS RECERCA AVALUATIVA
9
TÈCNIQUES I INSTRUMENTS DE RECERCA

• Per tècniques de recerca sentenen les
  estratègies o mètodes emprats per a obtenir
  informació.
• La tècnica a utilitzar no és aliena al problema
  objecte destudi, al propòsit de la recerca, al
  context en que es desenvolupa i al marc
  conceptual i referencial de linvestigador des
  del qual es situa el problema.
• El que dóna valor a la informació obtinguda és
  el procediment i la rigurositat amb que
  linvestigador afronta la recerca.

• Els instruments són els recursos, les eines
  concretes, els mitjans reals que linvestigador
  elabora o utilitza amb el propòsit denregistrar
  informació.

10
TÈCNIQUES I INSTRUMENTS DE RECERCA
Metodologia Problema a investigar Objectiu de la recerca Tipus de recerca Tècniques/ instruments
Empírico-analítica (quantitativa) - Relació entre variables? - Relació causa-efecte? Descriure, explicar, controlar, predir Verificar teories Establir lleis - Experimental - Cuasi-experimental - Ex-post-facto Escales Observació sistemàtica Qüestionaris Tests
Constructivista (qualitativa) Percepcions? Vivències? Quines són les actituds, creences, conductes que ocorren en cert fenomen? I les que el modelen? Descobrir variables per a generar hipòte- sis Comprendre i inter- pretar la realitat Comprendre els sig- nificats, percepcions, intencions i accions de les persones Estudi de casos Etnografia Recerca fenomenològica Entrevistes en profunditat Observació participant Análisi de documents
Sociocrítica (qualitativa) Com optimitzar? Quins canvis? Com transformar la realitat? Innovar, millorar, optimitzar Canviar, transformar - Investigació-acció Entrevistes en profunditat Observació participant Análisi de documents
11
INSTRUMENTS DE RECERCA EL QÜESTIONARI

• El qüestionari és un instrument de recollida
  dinformació que pertany a la tècnica de
  lenquesta i consisteix en una sèrie de preguntes
  o ítems sobre un determinat aspecte que es vol
  investigar.
• Es poden atribuir diferents finalitats als
  qüestionaris
• Descriure la situació actual. Retratar o
  documentar el que existeix en aquest moment.
• Constatar hipòtesis. Sexaminen dos o més
  variables per a posar a prova les hipòtesis de la
  recerca
• Abans de prendre la decisió delaborar un
  qüestionari cal sospesar les seves possibilitats
  i limitacions, en funció de lobjectiu, de la
  naturalesa de la informació i els recursos humans
  i materials.

12
PLANIFICACIÓ DUN QÜESTIONARI
Validació per experts
Informació que cal
Administració qüestionari
Disseny del qüestionari
Aplicació pilot
Depuració qüestionari
Definir els objectius
Decidir la
Forma dadministració
Administració mostra petita
Codificació i processament de les dades
Analitzar i interpretar
Escriure linforme
13
PARTS DUN QÜESTIONARI

• En el disseny o elaboració del qüestionari cal
  tenir present les diferents parts o seccions en
  que sestructura

INTRODUCCIÓ - Presentació de linvestigador. Presentació del tema objecte de recerca. Indicacions amb les pautes a seguir durant la seva administració.
IDENTIFICADORS DEMOGRÀFICS Dades didentificació en funció de la finalitat de la recerca (gènere, edat, nivell destudis, ocupació, etc.) Establiment de les variables de classificació.
PREGUNTES O ÍTEMS Formulació de preguntes relacionades amb els diferents aspectes de la realitat que es vol estudiar. Redacció de les preguntes tenint en compte diferents criteris possibilitats de resposta, contingut de la pregunta i funció que té dins del qüestionari.
TANCAMENT Agraïment per la collaboració.
14
TIPUS DE PREGUNTES DUN QÜESTIONARI
Preguntes del qüestionari
segons la
Funció que compleixen
Naturalesa o contingut de la pregunta
Resposta que requereixen
poden ser
poden ser
poden ser
Filtres
Obertes
Tancades
Semitancades
Sobre fets
Bateria
Dicotòmiques
Sobre opinions, creences,
Politòmiques
De sinceritat i consistència
Ordinals
Categòriques
15
TIPUS DE PREGUNTES DUN QÜESTIONARI

• La formulació de preguntes del qüestionari és
  una de les fases clau en la seva elaboració.
• Atenent a la resposta que requereixen, les
  preguntes poden ser
• Obertes no es proporciona cap tipus de format
  en la resposta que es demana
• Quin és el seu gènere? ________
• Tancades cal contestar una de les opcions
  prèviament establertes.
• Gènere q home q dona
• Semitancades són una combinació de les dues
  anteriors
• A qui va votar en les darreres eleccions al
  Parlament de Catalunya ?
• q CiU q ERC q PSC q Altres (qui?)
  ____________

• Les respostes obtingudes en les preguntes
  obertes són díficils de codificar, però
  lenquestat no té cap limitació per a contestar.
• Les respostes obtingudes en les preguntes
  tancades són fàcils de codificar però requereixen
  certa habilitat a lhora de redactar-les per part
  de linvestigador.

16
TIPUS DE PREGUNTES DUN QÜESTIONARI

• Dins les preguntes tancades es distingeixen
  diferents tipus
• Dicotòmiques només hi ha dues respostes
  possibles
• Gènere q home q dona
• Politòmiques sofereixen tres o més respostes
• Quin itinerari fas de batxillerat?
• q Ciències Socials q Humanitats q Científic
  q Tecnològic
• Ordinals si es pot establir una ordenació en
  les respostes
• La qualificació obtinguda a lacabar lESO ha
  estat?
• Suficient q Bé q Notable q
  Excellent
• Estàs dacord amb que els immigrants volen
  integrar-se al nostre país?
• Totalment q Bastant q Poc q Gens

17
TIPUS DE PREGUNTES DUN QÜESTIONARI

• Escalars La resposta es presenta dins duna
  escala de valors

Com són les relacions amb dolentes bones dolentes bones dolentes bones dolentes bones dolentes bones
El teu pare 1 2 3 4 5
La teva mare 1 2 3 4 5
Els teus professors 1 2 3 4 5
Els teus amics 1 2 3 4 5

• Categòriques es sollicita que lenquestat
  ordeni les seves respostes
• Assenya-la per ordre de preferència (1 màxima, 5
  mínima) les teves afeccions
• q Llegir q Escoltar música q Estar amb els
  amics q Videojocs
• q Anar al cinema

18
TIPUS DE PREGUNTES DUN QÜESTIONARI

• Segons la naturalesa o contingut de la pregunta,
  es distingeixen
• Sobre fets
• Edat q 16-25 q 26-35 q 36-45 q 46-55
• Sobre opinions, creences
• Actualment els joves disposen de més
  oportunitats de formació que
  abans?
• q Menys q Igual q Més
• Influeix la immigració en laugment de la
  inseguretat ciutadana?
• q Gens q Poc q Bastant q Molt

19
TIPUS DE PREGUNTES DUN QÜESTIONARI

• Segons la funció de la pregunta, es
  distingeixen
• Preguntes filtres
• Ets fumador? q No q Sí
• (si has contestat negativament passa a la
  pregunta x)
• Preguntes en bateria
• Amb quina freqüència consumeixes begudes
  alcohòliques?
• q A diari q Caps de setmana q Una
  vegada a la setmana
• q Ocasionalment
• Assenya-la (1, més 5, menys) el tipus de beguda
  alcohòlica que consumeixes?
• q Vi, cava q Cervesa q Aperitius q
  Combinats
• q Licors (anís, conyac, whisky, vodka,)
• Preguntes de sinceritat i consistència
• Amb tot els sus defectes, la democracia és el
  millor sistema de govern.
• Diguin el que diguin, a lhora de la veritat no
  hi ha millor sistema de govern que una dictadura.

20
CLASSIFICACIÓ DE LES VARIABLES

• En la confecció del qüestionari sha inclós
  diferents variables cadascuna de les
  característiques que volem mesurar sobre les
  unitats o individus que formen part de la mostra.

DISCRETES
VARIABLES QUANTITATIVES
CONTINUES
VARIABLES
DICOTÒMIQUES
VARIABLES QUALITATIVES
POLITÒMIQUES
ORDINALS
21
CODIFICACIÓ DE LES VARIABLES DEL QÜESTIONARI

• Les respostes que ens proporcionin els individus
  als quals administrem el qüestionari són les
  diferents possibilitats que hem previst per a
  cadascuna de les variables.
• Les dades que obtindrem poden ser numèriques o
  literals. Manegar variables amb contingut numèric
  és fácil per a un programa estadístic de fet
  molts dells no admeten variables literals.
• És convenient, per tant, traspassar les dades
  obtingudes a un format numèric (codificació).
• Però els números són coses diferents segons
  representin un tipus de variable o un altre això
  ens porta a concretar la qüestió de lescala en
  que shan de mesurar les variables.

No
22
ESCALES DE MESURA DE LES VARIABLES DEL QÜESTIONARI

• Existeix una taxonomia a lhora de classificar
  les escales de mesura

ESCALA VARIABLE (exemple) VARIABLE (exemple) CARACTERÍSTIQUES
ESCALA Etiqueta Codificació valors CARACTERÍSTIQUES
Nominal Gènere Home 1 Dona 2 Els números es comporten com a literals que tenen per missió distingir entre diferents valors.
Ordinal Edat lt 25 1 De 25 a 35 2 De 36 a 45 3 De 46 a 55 4 gt 56 5 A més de distingir entre els valors, estableix un ordre entre ells.
Interval Temperatura En º C A més de distinció i ordre, la diferència entre dos valors consecutius és sempre la mateixa.
De raó Edat En anys A més de distinció, ordre, i interval, safegeix un zero absolut. Té sentit parlar de múltiples exactes.
23
APLICACIÓ DEL QÜESTIONARI MOSTREIG

• Linvestigador ha de decidir amb quins subjectes
  es durà a terme la recerca. Cal delimitar làmbit
  de la investigació definint la
• Població Conjunt de tots els individus
  (objectes, persones, esdeveniments, etc.) en els
  quals es vol estudiar un aspecte. Es representa
  per N.
• En la pràctica és difícil arribar a tots i
  cadascun dels individus que composen una població
  per raó de temps, accessibilitat, recursos
  econòmics, etc. Per aquest motiu sagafa una
• Mostra Conjunt de casos extrets duna població
  mitjançant alguna tècnica de mostreig. És un
  subconjunt de la població i es representa per n.
• A cada un dels casos que formen la mostra se
  lanomena individu i són els facilitadors
  dinformació.

24
CICLE DEL MOSTREIG
UNIVERS Població
Mostra Convidada (part de la població que es
demana que participi en la recerca)
Mostra acceptant (part de la mostra convidada que
accepta participar)
Mostra productora dinformació (els que accepten
i realment aporten informació)
Generalitzacions
Conclusions
25
TÈCNIQUES DE MOSTREIG

• És habitual classificar les tècniques de
  mostreig en

Probabilístiques (tots els individus tenen la mateixa probabilitat de ser escollits en una mostra) Mostreig aleatori simple Mostreig sistemàtic
Probabilístiques (tots els individus tenen la mateixa probabilitat de ser escollits en una mostra) Mostreig estratificat Mostreig estratificat proporcional
Probabilístiques (tots els individus tenen la mateixa probabilitat de ser escollits en una mostra) Mostreig estratificat Mostreig estratificat constant
Probabilístiques (tots els individus tenen la mateixa probabilitat de ser escollits en una mostra) Mostreig per conglomerats
No probabilístiques (no segueixen el principi dequiprobabilitat) Mostreig accidental o causal (en funció de la possibilitat daccedir a ells)
No probabilístiques (no segueixen el principi dequiprobabilitat) Mostreig incidental o opinàtic (es tria els que sestimen representatius o significatius duna població)
26
CARACTERÍSTIQUES DE LA MOSTRA

• Les tècniques de mostreig garantitzen una sèrie
  de característiques de la mostra
• Representativitat Les característiques de la
  població queden reflexades en la mostra.
• Grandària El nombre dindividus o tamany de la
  mostra que es necessita, és una de les qüestions
  que cal plantejar-se al dur a terme una recerca.
• Existeixen diferents fórmules que permeten
  calcular la grandària de la mostra en funció de
  diferents paràmetres
• Poblacions finites o infinites (gt 100 000
  individus)
• Nivell de confiança o significativitat (95.5 o
  99.7)
• Error destimació (2, 3, 5)

27
INSTRUMENTS DE RECERCA LENTREVISTA

• Lentrevista és una tècnica de recollida
  dinformació que implica una pauta dinteracció
  verbal, immediata i personal, entre
  lentrevistador i lentrevistat.
• Les finalitats que se li atorguen a lentrevista
  són
• Instrument dexploració ajuda a identificar
  variables i relacions, a suggerir hipòtesis i a
  guiar altres fases de la investigació.
• Complement daltres mètodes per a obtenir
  informació sobre esdeveniments i aspectes
  subjectius de les persones (creences, actituds,
  opinions, valors, etc.) que daltra manera no
  estan a labast de linvestigador.

• Tres técnicas de recogida de datos destacan
  sobre todas las demás en los estudios
  cualitativos la Observación, la Entrevista en
  profundidad y la Lectura de textos. Las tres, a
  su vez, se correspoden con las técnicas más
  comunes de la recogida de datos de las técnicas
  cuantitativas el Experimento, el Sondeo o
  encuesta y el análisis de contenido (Ruiz
  Olabuénaga, 1996, 73).

28
TIPUS DENTREVISTA

• Podem establir unes modalitats dentrevista en
  funció de diferents criteris

Pel seu grau destructuració Estructurada o formal Protocol de preguntes preestablertes amb una sèrie limitada de categories de respostes que formula lentrevistador proporcionant a lentrevistat les alternatives de resposta que ha de seleccionar, ordenar o manifestar el seu grau dacord/desacord. Pràcticament és un qüestionari administrat de forma oral.
Pel seu grau destructuració No estructurada o informal Lesquema i seqüència de les preguntes no estan prefixats. Les preguntes acostumen a ser obertes i lentrevistat construeix la resposta.
Pel seu grau de directividat Dirigida o tancada Hi ha un llistat de qüestions que han de ser explorats durant lentrevista.
Pel seu grau de directividat No dirigida o oberta Es crea un clima de confiança per aconseguir que lentrevistat manifesti lliurament les seves opinions i sentiments. Cal motivar a lentrevistat per a parlar sobre un tema proposat amb les seves pròpies paraules.
29
TIPUS DENTREVISTA
Pel nombre de participants Individual Un entrevistador i un entrevistat.
Pel nombre de participants Grupal Un entrevistador amb un grup de persones. Es recull informació en un context social on els participants poden considerar els seus punts de vista a la llum de les opinions dels altres. La presència daltres persones obliga a reflexionar més, a contrastar les opinions.
30
PLANIFICACIÓ DE LENTREVISTA
Objectius de lentrevista
- dacord amb els objectius de la recerca
Mostreig de persones a entrevistar

• - Aleatori
• Opinàtic (informants claus)
• Contactar amb les persones

• Nombre de sessions i durada de cadascuna
• Escenari
• Modalitat de lentrevista
• Guió de lentrevista amb la naturalesa i
  contingut de les preguntes
• Enregistrament de la informació (prendre notes,
  gravació)

Desenvolupament de lentrevista
Transcripció de lentrevista
Anàlisis de la informació
31
REALITZACIÓ DE LENTREVISTA

• Prèviament a la realització de lentrevista cal
• Informar qui és la persona o institució
  responsable de la recerca.
• Comunicar el propòsit i els objectius.
• Explicar perquè ha estat triada la persona
  entrevistada.
• Naturalesa anònima o confidencial de
  lentrevista.
• Demanar autorització per a enregistrar
  lentrevista
• Magradaria gravar el que va a dir-me, així no
  omitiré res. No em fio de les meves anotacions
  perque podria oblidar quelcom important i, fins i
  tot, podria canviar el sentit de les seves
  paraules

• Durant la realització de lentrevista
• Fase introductòria o inicial
• Iniciar-la amb preguntes que proporcionin un
  clima agradable i acollidor. Les preguntes són
  descriptives sobre dades demogràfiques i
  personals de lentrevistat. Es tracta dafavorir
  la transició cap el tema central.
• Fase central
• Amb les preguntes més complexes i amb més
  càrrega emocional, relatives a creences,
  sentiments, opinions.
• Fase de tencament
• Concloure amb preguntes de caràcter general.

32
EL GUIÓ DE LENTREVISTA

• No hay encuesta en la que no se emplee un
  cuestionario, ni entrevista en la que no se
  cuente con un guión de entrevista El guión de
  las entrevistas contiene los temas y subtemas que
  deben cubrirse de acuerdo con los objetivos
  informativos de la investigación se trata de
  un esquema con los puntos a tratar, pero que no
  se considera cerrado y cuyo orden no tiene que
  seguirse necesariamente (Vallés, 1997, 204).

TEMES SUBTEMES
1 1.1. 1.2. ..
2 2.1. 2.2. 2.3.
3 3.1. 3.2.
.......... ................
33
REALITZACIÓ DE LENTREVISTA

• En acabar lentrevista cal fer
• Anotar en quines condicions sha dut a terme,
  comentaris i reaccions que han pogut quedar al
  marge de lenregistrament, aspectes no previstos
  que lentrevista ha pogut suggerir, etc.
• Etiquetar, amb les dades didentificació
  necessàries, la cinta que conté lentrevista i
  el seu estoig.
• Manifestar el nostre agraïment a linformant.

34
TRANSCRIPCIÓ DE LENTREVISTA

• Hi ha dos tipus de buidat de les entrevistes
  realitzades
• Buidat literal.
• Transcriure de manera íntegra el contingut de la
  gravació, incloent-hi les preguntes, les
  repostes, les pauses, les exclamacions, etc.
• És el més aconsellable ja que suposa disposar de
  tota la informació obtinguda en un suport escrit,
  podent fer-se noves lectures tants cops com faci
  falta. Aquest buidatge suposa, però, un
  procediment laboriós i costós.
• Buidat no literal.
• Buidat temàtic centrat només a les respostes que
  es consideren rellevants i transcriure-les
  literalment quan siguin significatives.
• En el document resultant cal diferenciar
  clarament el què és literal del què no ho és
  (usant, per exemple, cometes o cursiva).