Sin ttulo de diapositiva

1
La recerca en disseny, camí cap a la innovació
Incidència en la formació dels dissenyadors en
el marc de lEEES panorama actual i
tendències observades derivades de les polítiques
nacionals de disseny. Anna Calvera Universidad
de Barcelona
2
Marco general el Espacio Europeo de Educación
Superior Adopción de un sistema flexible de
titulaciones, comprensible y comparable, que
promueva oportunidades de trabajo para los
estudiantes y una mayor competitividad
internacional del sistema de educación superior
europeo. Requisito para conseguir la libre
circulación de profesionales por todo el
territorio de la UE y los países firmantes del
protocolo de Bolonia (de Tenerife a
Vladivostock) Acuerdos con países
extracomunitarios para establecer equiparaciones
y armonizaciones entre los sistemas respectivos
3
Espacio Europeo de Educación Superior
Adopción de un sistema basado en 3 ciclos de
estudios el grado (BA), el posgrado (máster) y
el doctorado Adopción de un sistema de créditos
compatibles (ECTS) Cooperación europea para
garantizar la calidad de la Educación Superior
estableciendo criterios y metodologías
comparables Movilidad de estudiantes, profesores
y personal administrativo Reconocimiento mutuo
entre los 45 países formantes de los estudios
realizados en el extranjero
4
GRADO (BA) Capacitación de los estudiantes para
integrarse directamente en el ámbito laboral
Europeo con una calificación profesional
adecuada. POSGRADO (MA) o MÁSTER Estudios de
alto nivel orientados a la especialización
profesional, a la especialización en ocupaciones
emergentes de base multidisciplinar, a la
preparación para la investigación en todas las
modalidades de la IDi DOCTORADO
Investigaciones cuya función es contribuir al
cuerpo de conocimientos en una materia
determinadas. Orientados a la transferencia de
conocimientos y tecnología a las empresas.
Doctorado es la puerta de entrada a una carrera
de investigación ACTIVIDADES POSDOCTORALES
Desarrollo de programas de investigación a largo
plazo en la doble dinámica de básica y
aplicada EDUCACIÓN CONTINUA reciclaje y
actualización a lo largo de toda la vida
5

• Para el diseño en España, Bolonia brinda la
  oportunidad de conseguir
• Clarificación del sistema de estudios superiores
  de diseño en España (titulaciones LOE-FP, grados
  universitarios, postgrados)
• Posibilidad de impulsar una reforma de los
  estudios acorde con la aspiración de los
  profesionales del país y con las nuevas
  necesidades de la sociedad actual que su
  formación esté considerada y sea acreditada como
  estudios al más alto nivel
• Consolidar el perfil académico del diseño
  incluyendo los tres niveles de Bolonia hasta la
  investigación, dimensión que ya forma parte del
  perfil profesional y de las necesidades de las
  empresas en el marco de la IDi
• Posibilidad de establecer recorridos entre los
  sistemas existentes (profesional y universitaria)
  de acuerdo con el mercado profesional

6
Ante la oportunidad de Bolonia proceso seguido
hasta el momento Presentación a la ANECA de un
libro blanco para la titulación de grado en
diseño apoyado y con el consenso de 12 6
universidades españolas Titulación basada en la
unidad disciplinar y en los requisitos de
formación para los diseñadores establecidos por
el BEDA (1989) y el ICSID (2000c) Complementaria
a la titulación de grado en Ingeniería del Diseño
y desarrollo de producto (Diferencia de títulos
establecida por Elisava y por la Universidad
Politécnica de Valencia)
7

• Estudios hechos para la justificación del grado y
  demostrar la necesidad de postgrados y doctorados
  en diseño
• Análisis de la situación de la enseñanza del
  diseño en Europa según sistema (formación
  profesional / universitaria, vinculación a
  másteres / existencia de doctorados
• Estudio del sector diseño y de la demanda de
  profesionales
• Estudio del mercado laboral y de sus estructura
  según competencias y capacidades
• Análisis de la oferta y demanda de plazas para
  los estudios universitarios en diseño donde hay
  oferta
• Censo de los centros que ofertan estudios de
  diseño como formación profesional de grado medio
  y superior, y de estudios superiores en formación
  profesional

8
SITUACIÓN DE LOS ESTUDIOS AFINES EN EUROPA
Conviven 2 vías universitaria y FP Los ES
del diseño NO están en la Universidad Todas las
IES en un sólo sector los politécnicos devienen
universidades Sin datos por el momento
9
Mesures quant a educació introduïdes per les
polítiques nacionals de disseny Documentació
Calvera, Taranto, Veciana Políticas públicas
nacionales para el aprovechamiento estratégico
del diseño. Barcelona ADP, 2007.
http//www.adp-barcelona.com/rcs_actu/politicas_d
isseny.pdf Calvera Monguet gtgtdisseny_cat
elements per a una política de disseny a
Catalunya. Barcelona CIDEM-Acc1ó, Generalitat de
Catalunya, 2007. Cap. 3. http//www.cidem.com/cide
m/binaris/DISSENY20CAT_tcm48-73269.pdf http//www
.disseny-cat.net/index.php
10
Mesures quant a educació introduïdes per les
polítiques nacionals de disseny Documentació
HYTÖNEN, Jaana HEIKKINEN, Hanna Design
Policy and Promotion Programmes in Selected
Countries and Regions. Designium World Design
Series. Helsinki, October 2003 SORVALI, Katja,
HYTÖNEN, Jaana NIEMINEN, Eija Global Design
Watch April 2006. Update to the 2003 report.
Designium World Design Series. Helsinki
Designium, 2006.
11

• Mesures quant a educació previstes en diverses
  polítiques
• Apareixen en totes aquelles polítiques que
  involucren al Ministeri dEducació i també a les
  unitats o departaments encarregades de la
  promoció i suport a la IDi
• Són mesures preses amb la intenció de preparar
  professionals del disseny amb capacitat per
  assolir i respondre als reptes que plantegen les
  mateixes polítiques, especialment els que es
  deriven de la cultura i el context de la
  innovació
• Afecten a tots els nivells de leducació
• Nhi ha de diversos tipus

12
1) Les encaminades a millorar la formació en
disseny del públic en general en tant que
consumidors i usuaris del disseny. Objecte
Reforçar la seva capacitat de decisió i per tant
desdevenir i actuar com a demanda
qualificada. Mesura Introduir continguts de
disseny a les ensenyances primària i secundària A
la secundària, a més a més, això serveix per
detectar talent i adreçar més candidats a
leducació superior en disseny i així augmentar
el nombre destudiants de disseny
13
2) Les encaminades a augmentar la consciència
dempresaris, gestors i tècnics a les empreses
perquè aprofitin el potencial estratègic del
disseny a la seva dinàmica i lincorporin al
talent de lempresa Objecte Que sutilitzi
millor i més el disseny en la definició de
productes, sistemes i serveis que incorporin
dissenyadors des de bon començament del procés de
definició de nous productes Mesures 1)
Organitzar i posar en marxa un bona educació
continuada o educació al llarg de la
vida Corollari Cal pensar els programes
formatius de les carreres, no com uns estudis que
acaben, sinó com la porta dentrada a un procés
de formació constant 2) Introduir continguts de
disseny a les carreres tècniques i a les escoles
de negocis
14
3) Les encaminades a millorar la formació dels
dissenyadors Objecte Disposar de més
professionals millor preparats capaços de
competir en creativitat i alts estàndards de
qualitat en el panorama internacional del
disseny Que els dissenyadors esdevinguin més
conscients de la dinàmica empresarial i de
dirigir ells mateixos una empresa Mesures 1)
Revisar els plans destudi dacord amb el sentit
dels graus EEES 2) Aplicar processos davaluació
de la qualitat de carreres, centres deducació
superior i millora en la qualificació del
professorat 3) Coordinant esforços entre diverses
institucions per tal daugmentar projectes
conjunts 4) Clarificant els nivells educatius en
funció dels seus objectius i sabers assignats
dacord amb les necessitats i lestructura del
mercat laboral al sector
15
4) Les encaminades a promoure la formació dels
dissenyadors per la cultura de la innovació i la
recerca Objecte Disposar de professionals
preparats per assolir els reptes que imposa la
cultura de la innovació i la societat del
coneixement Mesures 1) Replantejar i elaborar
un pla destudis de postgrau afavorint diverses
orientacions despecialització professional i de
preparació per a la recerca 2) Afavorir loferta
de cursos de postgrau pluridisciplinars. Als
primers, clarament identificats com a formació
per a la innovació, hi convergeixen les
enginyeries, les ciències econòmiques i
empresarials i art i disseny 3) Consolidació del
Design Management com a línia de recerca i com a
perfil formatiu concret 4) Incorporar-se a la
corrent internacional de més alt nivell de la
recerca en disseny
16

• NOTA Val a dir que els estudis de postgrau són
  per a molts països la gran novetat.
• De vegades constitueixen els darrers cursos de
  les antigues carreres llargues (5 anys)
• Daltres, reprenen els antics cursos de formació
  per a la recerca i els doctorats cursos de DEA
  màsters en recerca britànics)
• Constitueixen una molt bona oportunitat per
  revisar allò que pot ser lespecialització dels
  dissenyadors, la irrupció de ocupacions emergents
  i la diversificació de les activitats
• És làmbit adequat per a la preparació per a la
  innovació
• Per comprovar el rol del dissenyador en els
  equips de treball multidisciplinars

17
5) Les encaminades a incrementar la cultura del
disseny, el cos sistematitzat de coneixements i
les activitats de recerca Objecte Afavorir la
preparació dels dissenyadors perquè participin i
liderin projectes dIDi als tres nivells, de
recerca, de desenvolupament de producte i
dinnovació. Aquest paquet de mesures, encara
incipients, recullen el que foren les directrius
de la reunió de Bergen 2005 en el procés de
construcció del EEES la necessitat de
professionalitzar els estudis i les recerques de
doctorat Mesures 1) Incloure el disseny en els
programes de promoció i suport a la IDi 2)
Consolidar els estudis de doctorat a la formació
en disseny 3) Assolir els estàndards de qualitat
internacional i la difusió dels resultats de la
recerca 4) Afavorir els acords Universitats-empres
a per la gestió de la recerca
18
COROL.LARI La formació per a la recerca pròpia
dels estudis de doctorat ha de plantejar-se la
qüestió de fons que és la relació entre el
disseny i la innovació PREGUNTES El bon disseny
sempre és o ha de ser innovació? Què ha de
canviar en la manera de fer del disseny per
incorporar-se a la dinàmica de la innovació? Què
significa això de la innovació no tecnològica si
va més enllà de les innovacions de marketing,
dorganització empresarial i de procés? Quins són
els continguts específics que els dissenyadors
aporten als processos dinnovació? La cultura de
la sostenibilitat? El disseny basat en lusuari?
El coneixement dels usuaris? La familiaritat amb
les experiències vitals de la gent?
19
Aquestes i daltres preguntes com aquestes fan
molt interessants els reptes que per al sector
del disseny shan obert arreu del món Poder
respondre-les demana un major flux de comunicació
entre empreses, dissenyadors i administració però
també dels educadors que han de facilitar i
promoure les activitats de la recerca
20
MOLTES GRÀCIES